{"id":21541,"date":"2025-05-28T23:36:01","date_gmt":"2025-05-28T21:36:01","guid":{"rendered":"https:\/\/anafric.es\/els-darrers-pastors-transhumants\/"},"modified":"2025-05-28T23:36:01","modified_gmt":"2025-05-28T21:36:01","slug":"els-darrers-pastors-transhumants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/anafric.es\/ca\/els-darrers-pastors-transhumants\/","title":{"rendered":"Els darrers pastors transhumants"},"content":{"rendered":"

\u00ab\u00c9s un cam\u00ed molt dur, hi ha aigua, hi ha calor, jo ho faig per passi\u00f3, perqu\u00e8 ho he fet sempre i no vull que es perdi\u00bb, afirma contundent Paco Morgado que amb 64 \u200b\u200banys torna a tirar-se al cam\u00ed i far\u00e0 la transhum\u00e0ncia a peu amb el ramat de 1.440 ovelles merines. \u00abLa transhum\u00e0ncia \u00e9s una tradici\u00f3 mil\u00b7len\u00e0ria, \u00e9s un sistema tradicional d’aprofitament dels recursos naturals, cosa que ara s’anomena una forma resilient de producci\u00f3. Des d’INTEROVIC donem suport cada any a pastors ramaders que la continuen practicant com a exemple de futur d’aquesta producci\u00f3, gr\u00e0cies al passat dels sistemes tradicionals\u00bb, explica Tom\u00e1s Rodr\u00edguez, director d’INTEROVIC, la Interprofessional Agroaliment\u00e0ria de l’Ov\u00ed i el Caprino de Carne.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Campanya Celebra el que \u00e9s quotidi\u00e0 amb xai<\/p>\n

L’organitzaci\u00f3 vol ressaltar aix\u00ed, en el marc de la seva campanya europea ‘Celebra el quotidi\u00e0 amb xai’, la import\u00e0ncia de la ramaderia extensiva que \u00e9s cultura, tradici\u00f3 i vida rural i de la transhum\u00e0ncia, una forma de pasturatge en moviment continu, potser la pr\u00e0ctica ramadera m\u00e9s lligada a la natura.<\/p>\n

De gran rellev\u00e0ncia en la hist\u00f2ria, l’antropologia, l’etnografia i la sociologia, actualment, Espanya \u00e9s dels pocs pa\u00efsos del m\u00f3n on se segueix transhumant, principalment l’esp\u00e8cie merina, la m\u00e9s estesa al m\u00f3n i l’origen de la qual se situa en territori nacional, per\u00f2 cada vegada s\u00f3n menys els pastors que estan disposats a traslladar a la primavera i l’estiu als seus rebaixos. tornar a la tardor.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Cada cop s\u00f3n menys els pastors que estan disposats a traslladar a la primavera i l’estiu als seus ramats des de les caloroses deveses extremenyes fins al nord d’Espanya per tornar a la tardor<\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Per aix\u00f2, des d’INTEROVIC cada any volen posar en valor i donar veu a hist\u00f2ries amb nom i cognoms com les dels pastors ramaders Paco Morgado (64 anys), que fa tota la vida que la practica, i Jos\u00e9 Manuel S\u00e1nchez Miguel (45 anys), que aquest any completar\u00e0 el seu tercer any consecutiu com a pastor ramader transhumant. Tots dos faran pr\u00e0cticament la mateixa ruta per la Canyada Lleonesa Occidental Puerto el Pico, en total uns 600 quil\u00f2metres que separen Trujillo (C\u00e0ceres) dels ports de muntanya on passaran l’estiu a prop de Ria\u00f1o (als Pics d’Europa de Lle\u00f3). Ho faran, estimen en uns 40 dies en etapes de 12-14 quil\u00f2metres diaris, en funci\u00f3 de les condicions clim\u00e0tiques que es trobin al seu pas, de l’estat dels camins i del ramat, sobretot.<\/p>\n

El recorregut dels seus viatges passar\u00e0 per C\u00e0ceres, Toledo, on travessar\u00e0 pobles com Oropesa, continuar\u00e0 per \u00c0vila i recalar\u00e0 a Arenes de Sant Pere i Ar\u00e9valo, arribar\u00e0 a Valladolid travessant Medina del Camp, Tordesillas, Medina de Rioseco i Mayorga, entre d’altres, i per fi arribar\u00e0 a Le\u00f3n pel Burgo port. All\u00ed es quedaran tot l’estiu amb les ovelles. Tornaran a la tardor, probablement, una altra vegada a peu.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

El viatge dels protagonistes
\nEl primer a sortir va ser Jos\u00e9 Manuel S\u00e1nchez Miguel, un pastor ramader d’Hortes d’\u00c0nimes (Trujillo) que va iniciar el 14 de maig passat la transhum\u00e0ncia a peu per la Canyada Lleonesa Occidental Puerto el Pico acompanyat del seu ramat de 1.700 ovelles merines \u00abtotes de ra\u00e7a\u00bb. Tamb\u00e9 l’acompanyaran un ruc, una dotzena de gossos, 10 persones i un cotxe amb remolc. Tota la comitiva far\u00e0 amb ell, durant uns 40 dies, el recorregut de m\u00e9s de 600 quil\u00f2metres que separa Horta d’\u00c0nimes (C\u00e0ceres) de Valverde de la Serra, a prop de Ria\u00f1o, als Pics d’Europa de Lle\u00f3. All\u00e0 est\u00e0 previst que arribin entre el 20 i el 24 de juny on s’establir\u00e0 a la mateixa cabana que va ser el seu refugi l’estiu passat, i en una zona de la muntanya que ha llogat on no hi ha l\u00edmits i el mantindr\u00e0 sempre pendent de les ovelles. \u00abEncara que el cam\u00ed \u00e9s cost\u00f3s, el viatge valdr\u00e0 la pena perqu\u00e8 el bestiar torna ben alimentat\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Nom\u00e9s una setmana despr\u00e9s, el 22 de maig, Paco Morgado va sortir de la zona de Llanos de C\u00e1ceres i Serra de Fuentes acompanyat del seu ramat de 1.450 caps. Tamb\u00e9 compta amb el suport d’alguns pastors i d’\u00abuna parella salmantina que viu a Bilbao que ja conec d’altres anys i que m’ajuden, els agrada viure l’experi\u00e8ncia, per\u00f2 v\u00e9nen a treballar\u00bb. Tamb\u00e9 porta vuit gossos mastins i tres carees, i un cotxe amb remolc que serveix de suport i est\u00e0 compartimentat, \u00aba dalt va el menjar, a baix la meitat est\u00e0 preparada per transportar els animals que es posin dolents, l’altra part porta el pinso dels gossos, malles el\u00e8ctriques per tancar el bestiar, aigua per a gossos o per rentar, mantes\u2026\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n

La transhum\u00e0ncia per a ramaders com Paco i Jos\u00e9 Manuel compta amb molts beneficis \u00abel bestiar va molt b\u00e9 menjant pel cam\u00ed, la nostra finca descansa i es regenera, la canyada es va enriquint del repartiment d’adob i llavors que fa el ramat o al seu pas, mengen brots i eviten aix\u00ed incendis\u00bb<\/h2>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Paco, el pare del qual era pastor, tamb\u00e9 els seus oncles i el seu avi, creu que \u00e9s cinquena generaci\u00f3 de transhumants i des de ben petit ha practicat el pasturatge, amb 18 anys tenia responsabilitat i des del 1994 t\u00e9 ramat propi, recorda. Ell estima, despr\u00e9s d’haver fet la transhum\u00e0ncia a peu uns 25 anys, que arribar\u00e0 sobre el 30 de juny al seu dest\u00ed final, el port de la U\u00f1a, al nord de Lle\u00f3 tocant a Ast\u00faries. \u00c9s a dir, \u00abfar\u00e9 el mateix cam\u00ed que Jos\u00e9 Manuel fins a Prioro, per despr\u00e9s fer dos dies m\u00e9s passant per Ria\u00f1o per arribar al port, all\u00e0 em quedar\u00e9 fins a mitjans de setembre que tornar\u00e9 caminant de tornada a Extremadura\u00bb.<\/p>\n

Creu que si tot va b\u00e9 seran en total uns 40 dies, \u00ababans ho podr\u00edem haver fet en 35 dies, avui les ovelles no estan preparades com abans i les canyades no estan netes com abans. El motiu que et pot endarrerir \u00e9s que les ovelles coixin, potser per la humitat o per les pedres del cam\u00ed, pot afectar 30 o 40 ovelles alhora i cal reduir les jornades per evitar-ho\u00bb, afegeix.<\/p>\n

El seu somni \u00e9s recuperar l’activitat que els camins de les canyades reials tornin a ser el que eren, \u00aben la transhum\u00e0ncia hi ha d’haver uni\u00f3, tant de bo no f\u00f3ssim 2 ramats i f\u00f3ssim 20\u00bb, recalca. Per\u00f2 reconeix que no \u00e9s una activitat per a tots els p\u00fablics. \u00abT’ha d’agradar la solitud, has de sortir amb el ramat tot el dia, anar amb el menjar a coll, tancar les ovelles despr\u00e9s en un corral, cuidar els gossos, fer-te el sopar. Per\u00f2 la vida \u00e9s c\u00f2moda, jo ho gaudeixo. Un cop arribo al port em acostumo a quedar nom\u00e9s tot l’estiu. Tret que hi hagi necessitat de suport d?alg\u00fa m\u00e9s\u00bb, relata.<\/p>\n

Sens dubte, la transhum\u00e0ncia per a ramaders com Paco i Jos\u00e9 Manuel compta amb molts beneficis \u00abel bestiar va molt b\u00e9 menjant pel cam\u00ed, la nostra finca descansa i es regenera, la ca\u00f1ada es va enriquint del repartiment d’adob i llavors que fa el ramat al seu pas, mengen brots i eviten incendis\u00bb, expliquen. Per\u00f2 \u00e9s clar, \u00abara som pocs ramats, abans an\u00e0vem com set ramats junts, i aix\u00f2 ho he conegut jo. La gent no sap i no vol practicar-la perqu\u00e8 ho veu dur, jo no ho veig tan dur, \u00e9s un passeig, portem totes les comoditats, bones mantes, menjar, tenda de campanya\u00bb, apunta Paco Morgado.<\/p>\n

 <\/p>\n

Comprom\u00eds amb la Sostenibilitat
\nEn l\u00ednia amb la seva nova campanya europea \u201cCelebra all\u00f2 quotidi\u00e0 amb xai\u201d, INTEROVIC ressalta els beneficis mediambientals del consum de la carn de xai i cabrum, dues de les carns m\u00e9s sostenibles dins de la Uni\u00f3 Europea. La seva producci\u00f3 a Espanya, realitzada en m\u00e9s de 110.000 granges d’ov\u00ed i 75.000 de cabrum en \u00e0rees rurals, contribueix significativament a la preservaci\u00f3 dels paisatges naturals, millora la fertilitat del s\u00f2l i recolza la biodiversitat. A m\u00e9s, aquestes granges rurals s\u00f3n essencials per al desenvolupament econ\u00f2mic en \u00e0rees que, altrament, no podrien destinar-se a altres usos agr\u00edcoles.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tamb\u00e9 t’interessa<\/strong><\/p>\n