La nova proposta de la Comissió Europea per a la Política Agrària Comuna (PAC) corresponent al període 2028–2034 ha generat una profunda preocupació al sector agrari i ramader europeu. El text planteja una reducció del 22% del pressupost, passant dels 387.000 milions d’euros actuals a 302.000 milions, en un context de fort increment de la despesa en defensa.
Un dels aspectes més controvertits és el desmantellament del sistema tradicional de dos pilars —ajudes directes i desenvolupament rural— per integrar-lo en un fons multisectorial comú, gestionat bilateralment entre Brussel·les i els Estats membres. Això suposa la pèrdua d’autonomia pressupostària per al sector agroalimentari, dilueix el caràcter comú de la PAC i augmenta el risc de desigualtat territorial, ja que les regions amb més recursos podrien destinar més ajudes que altres amb més necessitats estructurals.
Canvis clau que afecten el sector ramader i agrícola:
- Retall del pressupost total del 22%: posa en risc el manteniment d’ajuts fonamentals per a explotacions agràries i ramaderes.
- Desaparició del pilar de desenvolupament rural: afectarà directament la modernització d’instal·lacions, la incorporació de joves, la transició ecològica o l’eficiència hídrica.
- Possible exclusió d’agricultors jubilats a partir del 2029: mesura especialment greu en regions amb alta edat mitjana al sector.
- Gestió descentralitzada d’ajuts: els Estats membres –i fins i tot les comunitats autònomes– podrien tenir més control, trencant l’equitat de les polítiques agràries comunes.
- Pèrdua de fons estratègics: la renacionalització dels recursos pot provocar desviaments cap a altres àrees com a defensa o migració, deixant la ramaderia i l’agricultura en un segon pla.
- Augment de la incertesa normativa: els ajuts quedaran subjectes no només a criteris agraris, sinó també a decisions macroeconòmiques i polítiques.
Tot i que la proposta inclou la continuïtat dels ajuts directes i el reforç d’algunes mesures socials ja vigents (com els sostres d’ajuda a grans explotacions o el reconeixement de l’agricultor pluriactiu), l’eliminació del segon pilar posa en perill nombroses línies que fins ara sustentaven la viabilitat del sector.
Des de l’àmbit ramader, aquesta reforma podria suposar un greu retrocés en la professionalització del sector, limitant-ne l’accés a finançament per a la innovació, el benestar animal o la sostenibilitat ambiental.
Crida al diàleg
Davant aquesta situació, nou comunitats autònomes han sol·licitat la convocatòria urgent d‟una Conferència Sectorial d‟Agricultura i Desenvolupament Rural amb el Govern d‟Espanya per analitzar l‟impacte d‟aquesta reforma. La demanda és unànime: la PAC no en pot perdre el caràcter estratègic, ni el paper com a eina de cohesió territorial, social i econòmica.
Des d’ANAFRIC compartim la inquietud del sector primari i alertem sobre les possibles conseqüències d´aquest nou plantejament: pèrdua de competitivitat, pujada de preus, inflació alimentària i debilitament del model ramader professional. La seguretat alimentària no es garanteix únicament amb tractats, sinó amb una agricultura i una ramaderia vives, sostenibles i professionalitzades.
També t’interessa
