Els agents comercials del País Basc estan fent un gran esforç en la comercialització i en la recollida de l’anyell ‘latxo’

La crisi provocada pel covid-19 ha vingut a posar més pals a la roda a un sector que, com l’oví o el cabrum, té la seva demanda més important en unes determinades època de l’any. Però si a la crisi pels preus baixos de l’anyell se li uneix la gestió poc encertada de qui ha de coordinar i governar per a tots, la sensació d’incertesa es multiplica. Això és el que ha passat aquesta setmana passada al País Basc.

En una nota de premsa emesa per la institució pública s’apel·lava a una “col·laboració” amb el sector ramader per garantir “la rendibilitat de les explotacions”.

Però, a què es deia “col·laboració”, exactament?

Per a un profà en la matèria, i llegint en diagonal, es podia deduir que aquesta “col·laboració” era una bona notícia. Per què?

  • Primer, perquè el Govern Basc signa un conveni amb Harakai Coop., Pel qual es garanteix tant l’adquisició dels animals com el manteniment dels preus: 6 € / kg per al be euskolabel. En total es preveia la recollida de 27.000 xais.
  • Segon, perquè EROSKI comercialitzaria els animals traslladant el producte final a al consumidor.
  • Tercer, els ramaders tenen la venda i la recollida assegurada.

D’aquesta manera, el Govern Basc, emparat en les modificacions legislatives que la Comissió Europea permet davant la crisi de l’Covid-19, semblava oferir una actuació coordinada i centralitzada donant resposta a la necessitat de garantir la rendibilitat i continuïtat d’aquestes explotacions, greument afectades per l’aturada econòmic provocat per la crisi de l’Covid-19, que ha suposat una dràstica caiguda de l’consum al canal HORECA (hostaleria, restauració, càtering), el seu client principal.

Assumpte estava resolt, semblava … Però no.

Segons el sector dels agents privats:

1.-Aquesta col·laboració plantejava deixar de banda a les comercialitzadores que recullen els anyells i paguen als ramaders. Per tant, més que deixar de banda, seria liquidar el sector i que els ramaders treballessin en exclusiva per Harakai Coop.

2.-I si continuem desfullant la nota de premsa enviada el dimecres 1 d’abril als mitjans el sector s’observa que, a més, els preus que paguen als ramaders no garanteixen la rendibilitat de les explotacions com diuen en el seu titular.

Però és que a la resta d’agents no se li ha donat opció des del Govern Basc a poder signar cap tipus d’acord o conveni. No es van posar en contacte amb ells. Per tant aquesta ‘col·laboració’ es va fer “d’esquenes  al sector”.

3.-L’acord de ‘col·laboració’ amb Harakai Coop. estableix una política de preus * en la qual es liquidarà sempre basant-se kg / canal i classificació de la canal.

* Als preus se sumaran l’IVA i se’ls descomptarà un 5% en concepte de comercialització. Així mateix, s’aplicaria un cost de 0,24 € / Kg canal en cas de sol·licitar transport a càrrec de Harakai Coop.

Les liquidacions es realitzarien els ramaders a finals de mes. Des dels comercialitzadors són clars: “Qui garanteix que, un cop el xai a l’escorxador, paguin realment el preu de euskolabel o el de primera, o qui sap si amb la baixada de vendes les classificacions es faran amb interessos comercials?” .

El que sí està clar, és que la resta d’agents comercials fan aquestes classificacions en les pròpies explotacions ramaderes, és a dir, en el moment de la càrrega i en presència de l’ramader. Amb total transparència.

4.- Per això, els agents comercials s’han mogut. I han traslladat a Govern Basc seu malestar per no tenir-los en compte a l’hora de buscar solucions entre totes les parts de la cadena.

I sembla que hi ha moviments en aquest sentit.

 

 

Des Anafric volem destacar la tasca encomiable dels agents comercials als que, hem de posar-nos tots en el seu lloc, també els ha enxampat la crisi afectant-los amb la més crua de les realitats. Anafric dóna suport i dóna suport als professionals de sector oví.

Amb la seva col·laboració i esforç esperem que el dany a el sector ramader sigui el menor possible.

ÚLTIMES NOTÍCIES

El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació global de 4.163 milions d’euros i es va posicionar com el primer grup empresarial del sector de l’alimentació a Espanya. Una part molt significativa d’aquesta activitat es concentra a Aragó, on la companyia va assolir una facturació de 904 milions d’euros, cosa que representa el 21,7% del total del grup. Aquesta aposta estratègica per la regió es tradueix en una sòlida implantació industrial, amb sis fàbriques i un centre logístic distribuïts a diferents localitats aragoneses. Presència industrial a Aragó La companyia compta amb una planta de pinsos i un escorxador de porcí a Ejea de los Caballeros, una fàbrica de farina a Tardienta, una incubadora avícola a Sástago, una planta de processament de subproductes a Mercazaragoza i un assecador i comercialitzadora de pernil a Calamocha. Aquesta xarxa de centres genera més de 2.360 llocs de treball directes a la comunitat. Inversió i eficiència productiva Durant el 2024, Grup Vall Companys va destinar més de 8,2 milions d’euros a noves inversions a Aragó, amb l’objectiu de modernitzar les instal·lacions, millorar l’eficiència energètica i incorporar tecnologies d’última generació. Destaca la inversió realitzada a Calamocha, on s’han instal·lat plaques solars i calderes de biomassa, i s’hi ha incorporat tecnologia d’altes pressions per garantir la competitivitat als mercats internacionals. També s’han executat millores importants a Ejea i Mercazaragoza, amb un fort component en autoconsum energètic. Aragó, eix de l’economia circular del Grup La comunitat aragonesa també s’ha convertit en el centre neuràlgic dels projectes d’economia circular del grup. Entre ells, el desenvolupament de Biovall Heparine Science en col·laboració amb Bioibèrica, per a la producció d’heparina a partir de mucosa porcina, i l’ampliació de VEOS Ibèrica, a Monzón, especialitzada en la transformació de sang porcina en ingredients proteics. Aquest darrer projecte preveu una inversió superior a 71 milions d’euros, amb la incorporació de línies de producció per a col·lagen i plasma destinats al consum humà. Talent, formació i projecció internacional L’aposta pel talent local i la formació contínua és un altre dels pilars del grup, que compta amb més de 200 convenis amb universitats i centres de formació professional, molts a Aragó. El 2024, Vall Companys va invertir més de 480.000 euros en formació interna, cosa que li ha valgut el reconeixement com a TOP Employer per cinquè any consecutiu. En paral·lel, el grup manté la seva projecció internacional a Amèrica Llatina, on des del 2017 ha desenvolupat aliances a països com Perú, Colòmbia, Mèxic, Uruguai i Brasil, fomentant la producció local i generant noves oportunitats professionals per al seu equip. Enviar comentarios Paneles laterales Historial Guardado Resultados de traducción disponibles
El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació […]
Veure més

Col·laboradors