Els diversos aliments derivats dels sistemes de producció ramadera, inclosos els sistemes de pasturatge, i de la caça d’animals salvatges, proporcionen proteïnes d’alta qualitat, importants àcids grassos i diverses vitamines i minerals, contribuint així a dietes saludables per millorar la nutrició i la salut.
Les espècies ramaderes estan adaptades a una àmplia gamma dentorns, incloses zones inadequades per a la producció agrícola. Arreu del món, més de mil milions de persones depenen de les cadenes de valor ramaderes per a la seva subsistència. Els petits ramaders i els pastors constitueixen una gran proporció dels productors ramaders. Una producció ramadera ben integrada augmenta la resiliència dels sistemes ramaders a petita escala.
Un nou informe publicat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), assegura que “la carn, els ous i la llet són fonts crucials de nutrients que no es poden obtenir fàcilment dels aliments d’origen vegetal”.
Segons l’estudi –titulat “Contribución de los alimentos de origen animal terrestre a una dieta sana para mejorar la nutrición y la salud”– aquests aliments són especialment importants durant etapes fonamentals de la vida com l’embaràs i la lactància, la infància, l’adolescència i la tercera edat.
Proteïnes d’alta qualitat
Es tracta de l’anàlisi més completa realitzada fins ara sobre els beneficis i riscos del consum d’aliments d’origen animal, i es basa en dades i evidències de més de 500 articles científics i uns 250 documents normatius.
A l’informe s’afirma que la carn, els ous i la llet aporten una sèrie de macronutrients importants —com proteïnes, greixos, hidrats de carboni i micronutrients— que no s’obtenen fàcilment d’aliments d’origen vegetal en la qualitat i quantitat necessàries. Els aliments d’origen animal terrestre proporcionen proteïnes d’alta qualitat, diversos àcids grassos essencials, ferro, calci, zinc, seleni, vitamina B12, turó i compostos bioactius com carnitina, creatina i taurina. A més, exerceixen una funció important per a la salut i el desenvolupament.
La carn, els ous i la llet són especialment importants durant etapes fonamentals de la vida com l’embaràs i la lactància, la infància, l’adolescència i la tercera edat.
La manca de ferro i de vitamina A són dues de les mancances de micronutrients més comuns a tot el món, sobretot en nens i dones embarassades. A nivell mundial, més d’un de cada dos nens en edat preescolar (372 milions) i 1 200 milions de dones en edat fèrtil no tenen almenys un d’aquests tres micronutrients: ferro, vitamina A o zinc. Tres quartes parts d’aquests nens viuen a Àsia meridional i oriental, el Pacífic i l’Àfrica subsahariana.
Segons l’informe, no sorprèn que el consum d’aliments d’origen animal terrestre (inclosos llet, ous i carn) variï molt d’un país a un altre. A la República Democràtica del Congo el consum mitjà anual de llet és de només 160 g per habitant, mentre que a Montenegro ascendeix a 338 kg. D’altra banda, un habitant del Sudan del Sud consumeix 2 g d’ous de mitjana a l’any, mentre que un de Hong Kong, menja 25 kg de mitjana. A Burundi el consum mitjà anual de carn és de només 3 kg per habitant, enfront dels 136 kg a Hong Kong.
A nivell mundial, més d’un de cada dos nens en edat preescolar (372 milions) i 1.200 milions de dones en edat fèrtil no tenen almenys un d’aquests tres micronutrients: ferro, vitamina A o zinc.
Paper a la consecució dels ODS
Si es consumeixen com a part d’una dieta adequada, els aliments d’origen animal poden ajudar a assolir les metes de nutrició aprovades per l’Assemblea Mundial de la Salut i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) relacionats amb la reducció del retard del creixement, la emaciació en nens menors de cinc anys, el baix pes en néixer, l’anèmia en dones en edat reproductiva, i l’obesitat i les malalties no transmissibles en adults.
El bestiar també proporciona altres serveis ecosistèmics importants en la gestió del paisatge, proporciona energia i ajuda a millorar la fertilitat del sòl. Els ecosistemes de pastures o praderies ocupen al voltant del 40 per cent de la superfície terrestre mundial. Els ramaders crien animals de pasturatge per transformar la vegetació de les pastures en aliments.
Si es consumeixen com a part d’una dieta adequada, els aliments d’origen animal poden ajudar a assolir les metes de nutrició aprovades per l’Assemblea Mundial de la Salut i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Perquè els sistemes agroalimentaris siguin més sostenibles cal resoldre els desafiaments relacionats amb l’elevada utilització de recursos i la contaminació, la competència entre aliments i pinsos, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la resistència als antimicrobians i el benestar dels animals , així com les malalties zoonòtiques i transmeses pels aliments, accessibilitat i assequibilitat.
El Comitè d’Agricultura de la FAO va sol·licitar una avaluació mundial exhaustiva, basada en dades científiques i proves, de la contribució de la ramaderia a la seguretat alimentària, els sistemes alimentaris sostenibles, la nutrició i les dietes saludables, tenint en compte la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social. Lavaluació consta de quatre documents. Aquest primer document proporciona una anàlisi holística de la contribució dels aliments d’origen animal terrestre a dietes saludables per millorar la nutrició i la salut al llarg de la vida de les persones.
Però alhora, i segons sostenen la Sra. Maria Helena Semedo, Directora General Adjunta de la FAO i el Sr. Màxim Torero Cullen, Economista Cap de la FAO, en el pròleg de l?informe, el sector ramader “ha de contribuir a afrontar sèrie de desafiaments”.
Entre ells s’inclouen qüestions relacionades amb el medi ambient (per exemple, desforestació, canvis en l’ús de la terra, emissions de gasos d’efecte hivernacle, ús insostenible de l’aigua i la terra, contaminació, competència entre aliments i pinsos), la gestió dels ramats (per exemple, baixa productivitat, sobrepastoreig, benestar animal deficient), temes relacionats amb la sanitat animal (per exemple, malalties, resistència als antimicrobians), temes relacionats amb l’home i la ramaderia (per exemple, malalties zoonòtiques i malalties transmeses pels aliments) i qüestions socials (per exemple, equitat)”.
Riscos
Pel que fa als riscos derivats del consum d’aliments d’origen animal, a l’informe s’indica que el consum de carn vermella processada —fins i tot en quantitats baixes— pot augmentar el risc de mortalitat i malalties cròniques, com les malalties cardiovasculars i el càncer colorectal. No obstant això, el consum de carn vermella no processada en quantitats moderades (entre 9 i 71 g al dia) pot comportar un risc mínim, però es considera segur quant a la seva incidència en l’aparició de malalties cròniques.
Abastract of FAO. 2023. Contribution of terrestrial animal source food to healthy diets for improved nutrition and health outcomes – An evidence and policy overview on the state of knowledge and gaps. Rome.
