Les emissions netes de GEH estan ara un 37% per sota dels nivells de 1990, mentre que el PIB va créixer un 68% durant el mateix període, cosa que demostra la contínua dissociació de les emissions i el creixement econòmic.
Mentrestant, la UE segueix en vies d’assolir el seu compromís de reduir les emissions almenys en un 55% d’aquí al 2030.
Més en concret, les emissions de les instal·lacions elèctriques i industrials cobertes pel règim de comerç de drets d’emissió de la UE van experimentar una disminució rècord del 16,5% el 2023.
Així ho explica l’ Informe de situació sobre l’acció pel clima de 2024 [EN], de la UE que, tot i que constata la reducció de les emissions de la UE, l’any passat també es van produir més esdeveniments catastròfics i es van perdre vides i mitjans de subsistència, impulsats pel nostre clima ja canviant, i les emissions mundials encara no han assolit el punt màxim.
Per això, considerés que cal continuar actuant per garantir que la UE compleixi els seus objectius per al 2030 i se situï en el camí correcte per assolir el seu futur objectiu per al 2040 i l’objectiu de zero emissions netes per al 2050.
European Livestock Voice
En un article recent de la xarxa europea European Livestock Voice, que feia referència a la reducció de les emissions del bestiar a través d’una millora en la gestió dels animals, s’exposava que una forma senzilla de fer-ho és reduint el malbaratament d’aliment.Segons la FAO, entre el 40 i el 50% de les fruites i hortalisses es desaprofiten en origen, mentre que en el cas de la carn i els lactis, les pèrdues s’estimen en un 20%. El malbaratament d’aliments representa entre el 8% i el 10% de les emissions mundials, per la qual cosa promoure un menor malbaratament d’aliments pot contribuir a una reducció més gran de les emissions.
La intensitat de les emissions de metà i el potencial per mitigar totes les emissions associades varien enormement entre regions i entre sistemes de producció. La FAO estima que la gran diferència en la intensitat de les emissions dels productes derivats de remugants es deu a les diferents condicions agroecològiques, pràctiques agrícoles i gestió de la cadena de subministrament. Dins aquesta variabilitat, es poden trobar moltes opcions de mitigació, i amb els incentius adequats es poden aprofitar per tancar la bretxa.
També hi ha solucions per reduir les emissions a les explotacions, i els agricultors i ramaders ja han pres moltes mesures en les dues darreres dècades. Un informe de la FAO estima que la reducció parcial de la bretxa d’intensitat de les emissions als sistemes de producció existents mitjançant la millora de la gestió podria reduir les emissions al voltant d’un 30%.
