Mig miler d’experts internacionals en ciència i tecnologia de la carn es reuneixen a Girona per debatre sobre el futur del sector

Una conferència sobre el paper de la producció animal per a la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, i una altra sobre l’efecte de les tensions geopolítiques en la comercialització de la carn, han servit aquest dilluns per inaugurar la 71a edició del congrés internacional de Ciència i Tecnologia de la Carn (ICoMST), la trobada científica de referència mundial en l’àmbit de la carn agroalimentàries) i que se celebra a l’Auditori Palau de Congressos de Girona durant tota la setmana. ANAFRIC és present i participa com a comitè organitzador.

 

71a edición del congreso internacional de Ciencia y Tecnología de la Carne (ICoMST

En un moment en què els grans desafiaments globals, com el canvi climàtic, la digitalització o la competència internacional pels recursos, marquen l’agenda dels sistemes alimentaris, el congrés reuneix fins divendres mig miler d’experts procedents de centres de recerca, universitats i empreses d’una quarantena de països per analitzar i dibuixar el futur del sector.

 

Amb el lema “Real meat, real care”, l’edició d’enguany vol posar en valor la carn autèntica, de qualitat, segura i produïda amb respecte pel benestar animal, el medi ambient i la societat. És per això que, durant tots aquests dies, s’abordaran aspectes com la sostenibilitat ambiental en la producció càrnia, les tendències més innovadores a la indústria de la carn, la manera com el benestar animal afavoreix la qualitat dels productes, o les preferències dels consumidors, tal com desgrana el programa del congrés.

 

A la inauguració de l’ICoMST hi han assistit diversos representants d’institucions gironines, com ara Xavier Aldeguer Manté, quart tinent d’alcaldia de l’Àrea de Talent, Innovació, Salut i Comunitat de l’Ajuntament de Girona, i Gemma Geis i Carreras, vicepresidenta segona de la Diputació de Girona. Així mateix, l’acte ha comptat amb la presència del director general de l’IRTA, Josep Usall i Rodié, que ha manifestat que “el sector carni té el repte de preservar la tradició i, alhora, investigar i innovar per a un demà sostenible”.

 

L’IRTA, una llarga trajectòria en ciència de la carn

 

Així mateix, Usall ha destacat la llarga trajectòria de l’IRTA en la investigació i la innovació sobre la carn, en estreta vinculació amb el territori i el sector, que l’organització duu a terme des del seu naixement, fa quaranta anys.

“Des de l’IRTA treballem perquè es pugui produir carn de qualitat, segura i sostenible, estudiant des de la genètica i la nutrició dels animals, fins a la classificació de la carn amb tecnologies capdavanteres, passant per la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a les explotacions ramaderes o la producció de biogàs. Així mateix, apostem fermament per la de la carn”, ha explicat.

Per part seva, la presidenta del congrés, Maria Font, que és investigadora del programa de Qualitat i tecnologia alimentàries de l’IRTA, ha detallat que al llarg d’aquesta setmana es duran a terme més de tres-centes cinquanta presentacions científiques, així com dues jornades de connexió amb la indústria. “A més, dimecres sortirem de l’Auditori Palau de Congressos per visitar diverses empreses catalanes del sector carni i mostrar als nostres companys de tot el món la cultura i el patrimoni català i gironí”, ha afegit.

 

 

Economia circular i geopolítica

La ponència inaugural ha estat a càrrec de Louise Fresco, que va ser subdirectora general de la FAO i és membre del Consell Científic Assessor de l’IRTA. Fresco ha destacat el paper clau de la carn per a l’existència dels éssers humans, ja que, com ha remarcat, començar a consumir-la va contribuir al creixement del cervell, alhora que la caça va fer imprescindible treballar de manera col·laborativa. Així mateix, ha posat en relleu el valor nutricional de la carn per a determinats grups de població, com les dones embarassades i les que alleten, els nens i les persones que es troben a la tercera edat.

 

Per a l’exsubdirectora general de la FAO, entre els reptes principals del sector estan aturar la desforestació destinada a produir aliments per a animals; minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI); continuar progressant en làmbit del benestar animal i aprofitar al màxim tots els productes dels animals. “No es pot generalitzar sobre la manera com produïm a tot el món, però hi ha una llei bàsica, que és l’optimització dels recursos”, ha indicat. La digitalització és una oportunitat en aquest sentit, ha afegit. Així mateix, ha afirmat que no es pot parlar d’economia circular sense incloure els animals.

 

Louise Fresco exsubdirectora general de la FAO

 

Precisament, l’investigador de l’IRTA Ricard Bou ha parlat sobre l’aprofitament dels coproductes de la carn, com el cervell, el fetge, o els ronyons, el consum humà dels quals és minoritari. quantitat de biomaterials.

Efectes de tensions i guerres

Igualment, en la inauguració del congrés ha participat Jorge Correa, investigador del Consell Canadenc de la Carn, que ha fet referència als grans reptes del comerç mundial de la carn, entre els quals, els efectes de les tensions geopolítiques i les guerres Correa ha recordat que el mercat de la carn està valorat en 1,45 trilions de dòlars, i que, precisament, llocs de treball són un dels grans desafiaments del sector: “Necessitem treballadors, i la nostra indústria de la carn no és sexy”.

L’ICoMST es tancarà divendres amb una taula rodona sobre el futur del sector i de la investigació en l’àmbit de la carn, en què participaran representants de les anomenades Declaració de Dublín i Crida a l’Acció de Denver, que defensen la ramaderia sostenible i el seu rol social, i que, sobretot, demanen a les administracions que fonamentin les seves decisions.

 

 

ÚLTIMES NOTÍCIES

El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació global de 4.163 milions d’euros i es va posicionar com el primer grup empresarial del sector de l’alimentació a Espanya. Una part molt significativa d’aquesta activitat es concentra a Aragó, on la companyia va assolir una facturació de 904 milions d’euros, cosa que representa el 21,7% del total del grup. Aquesta aposta estratègica per la regió es tradueix en una sòlida implantació industrial, amb sis fàbriques i un centre logístic distribuïts a diferents localitats aragoneses. Presència industrial a Aragó La companyia compta amb una planta de pinsos i un escorxador de porcí a Ejea de los Caballeros, una fàbrica de farina a Tardienta, una incubadora avícola a Sástago, una planta de processament de subproductes a Mercazaragoza i un assecador i comercialitzadora de pernil a Calamocha. Aquesta xarxa de centres genera més de 2.360 llocs de treball directes a la comunitat. Inversió i eficiència productiva Durant el 2024, Grup Vall Companys va destinar més de 8,2 milions d’euros a noves inversions a Aragó, amb l’objectiu de modernitzar les instal·lacions, millorar l’eficiència energètica i incorporar tecnologies d’última generació. Destaca la inversió realitzada a Calamocha, on s’han instal·lat plaques solars i calderes de biomassa, i s’hi ha incorporat tecnologia d’altes pressions per garantir la competitivitat als mercats internacionals. També s’han executat millores importants a Ejea i Mercazaragoza, amb un fort component en autoconsum energètic. Aragó, eix de l’economia circular del Grup La comunitat aragonesa també s’ha convertit en el centre neuràlgic dels projectes d’economia circular del grup. Entre ells, el desenvolupament de Biovall Heparine Science en col·laboració amb Bioibèrica, per a la producció d’heparina a partir de mucosa porcina, i l’ampliació de VEOS Ibèrica, a Monzón, especialitzada en la transformació de sang porcina en ingredients proteics. Aquest darrer projecte preveu una inversió superior a 71 milions d’euros, amb la incorporació de línies de producció per a col·lagen i plasma destinats al consum humà. Talent, formació i projecció internacional L’aposta pel talent local i la formació contínua és un altre dels pilars del grup, que compta amb més de 200 convenis amb universitats i centres de formació professional, molts a Aragó. El 2024, Vall Companys va invertir més de 480.000 euros en formació interna, cosa que li ha valgut el reconeixement com a TOP Employer per cinquè any consecutiu. En paral·lel, el grup manté la seva projecció internacional a Amèrica Llatina, on des del 2017 ha desenvolupat aliances a països com Perú, Colòmbia, Mèxic, Uruguai i Brasil, fomentant la producció local i generant noves oportunitats professionals per al seu equip. Enviar comentarios Paneles laterales Historial Guardado Resultados de traducción disponibles
El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació […]
Veure més

Col·laboradors