El Grup Operatiu OVINNOVA i les seves entitats associades presenten el Museo de la Trashumancia, el primer projecte nacional que neix en format virtual amb l’únic objectiu donar a conèixer i preservar la Transhumància i els seus beneficis i rellevància en la història, l’antropologia, l’etnografia o la sociologia. És difícil trobar una pràctica ramadera tan lligada a la natura i amb tants beneficis mediambientals, socioculturals, territorials i econòmics.
Una tradició amb beneficis desconeguts
Entre els beneficis mediambientals, cal destacar que es tracta d’una activitat que s’estén a zones desfavorides i de muntanya bàsicament; afavoreix la biodiversitat, contribuint a la diversificació i conservació d’hàbitats de molt alt valor ambiental.
A més, ha generat ecosistemes amb una gran biodiversitat de la devesa pastoreada. La diversitat de plantes en aquestes pastures naturals és de les més altes que es coneixen, amb més de 40 plantes per metre quadrat; i la prevenció d’incendis és un altre dels grans i desconeguts beneficis que té, ja que el bestiar consumeix matèria seca que és un gran combustible forestal.
Pel que fa als aspectes econòmics i socials, la transhumància ha afavorit el sosteniment de nombroses províncies creant riquesa a les zones més desfavorides, a més de permetre un gran aprofitament de recursos d’alta qualitat. Sent un clar exemple de sistema de producció d’agricultura familiar, resilient i model d’un sistema alimentari sostenible.
El Museu de la Transhumància
La transhumància és una pràctica mil·lenària, que sempre ha ofert múltiples beneficis a la societat i als el medi ambient com el transport de llavors o la fertilització de la terra de forma natural.
Actualment, Espanya és dels pocs països del món on se segueix transhumant, principalment l’espècie Merina, la més estesa al món i l’origen se situa en territori nacional.
En paraules de Tomàs M. Rodríguez, director d’INTEROVIC, una de les entitats impulsores de el projecte: “Aquesta activitat reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que ha generat una gran riquesa històrica i cultural, malauradament es troba en perill d’extinció. Cada dia hi ha menys pastors disposats a traslladar a les primaveres i estius seus ramats des de les caloroses deveses extremenyes fins al nord d’Espanya, i de tornada a la tardor. Per això és vital posar en valor una cultura tan rica i peculiar com la nostra, perquè la seva gent i tot el que han aportat al llarg de la història, no caiguin en l’oblit. “
