ANAFRIC reclama un compromís d’Estat amb la ramaderia i la indústria càrnia espanyola davant de les eleccions generals

L’associació demana al proper Govern una estratègia nacional de ramaderia sostenible, un marc regulador proporcionat i una defensa ferma de la competitivitat de les empreses espanyoles davant dels desafiaments comercials internacionals.

 

Davant les eleccions generals del proper 29 de novembre, ANAFRIC  reclama a totes les formacions polítiques un compromís ferm amb un dels sectors estratègics de l’economia espanyola: la ramaderia i la indústria càrnia.

L’associació considera que el Govern vinent ha d’abordar el futur del sector des d’una visió integral ia llarg termini, reconeixent-ne la dimensió econòmica, industrial, empresarial i territorial. No es tracta únicament de mantenir una activitat productiva, sinó de garantir la continuïtat de milers d’empreses, explotacions i llocs de treball que contribueixen a l’abastiment alimentari, l’economia nacional i la projecció internacional d’Espanya.

 

Imagen José Friguls y Arán Zaldívar

 

La indústria càrnia espanyola està formada per més de 3.000 empreses i la contribució econòmica total supera els 44.370 milions d’euros de valor afegit brut, equivalents al 2,8% del PIB nacional. A més, les exportacions càrnies van superar els 12.360 milions d’euros el 2025.

«Som Marca Espanya. Darrere d’aquestes xifres hi ha empreses, treballadors, famílies i territoris que depenen d’una activitat que forma part de la nostra estructura econòmica i industrial. El sector necessita que les decisions polítiques reconeguin aquesta realitat i que el seu futur ocupi un lloc prioritari a l’agenda del Govern vinent», assenyala José Friguls, president d’ANAFRIC.

 

Una estratègia nacional per garantir el futur del sector

ANAFRIC considera imprescindible passar del reconeixement institucional a una política de mesures concretes que permeti garantir la viabilitat i la competitivitat de tota la cadena ramadera i càrnia.

Per això, proposa impulsar una Estratègia Espanyola de Ramaderia, adaptada a la realitat productiva del nostre país i dotada de finançament, objectius mesurables i terminis dexecució.

En un context en què la Unió Europea treballa en el desenvolupament d’una estratègia ramadera comunitària orientada a construir un sector ramader resilient, competitiu i sostenible, que s’ajusti a la diversitat territorial i posi en valor l’excel·lència europea, Espanya ha de començar a definir les línies mestres del propi model ramader carni.

L’objectiu és que les particularitats, necessitats i prioritats del nostre país estiguin presents a tots els debats europeus i contribueixin a configurar les futures polítiques comunitàries. Aquesta estratègia ha de contemplar les tres dimensions de la sostenibilitat –mediambiental, econòmica i social– i afavorir el relleu generacional, la continuïtat de les explotacions, la innovació, la modernització tecnològica i la competitivitat empresarial.

L’associació defensa que no hi pot haver una ramaderia sostenible sense explotacions rendibles, empreses competitives i oportunitats d’ocupació per a les properes generacions. L’estratègia ha d’incorporar totes les baules de la cadena, des de la producció i l’engreix fins al sacrifici, l’especejament, la transformació i la comercialització.

Menys càrregues reguladores i normes adaptades a la realitat empresarial

La competitivitat del sector requereix també un marc normatiu proporcionat, estable i adaptat a la realitat de les empreses. ANAFRIC reclama reduir les càrregues administratives, evitar duplicitats i revisar les obligacions que generen costos i procediments que no sempre responen a les necessitats actuals de l’activitat productiva.

En aquest context, l’associació considera prioritària la revisió de la normativa europea sobre Materials Especificats de Risc (MER), especialment al sector boví. Després de més de dues dècades d’aplicació, ANAFRIC demana actualitzar les exigències a la llum dels avenços científics i de l’evolució de la situació sanitària, tot mantenint les màximes garanties de seguretat alimentària i protecció de la salut pública.

L’associació considera que la regulació s’ha de basar en l’evidència científica i aplicar criteris de proporcionalitat, i evitar que les empreses hagin d’assumir costos i procediments que ja no estiguin justificats.

Comerç internacional sí, però en condicions de reciprocitat

Els acords comercials internacionals representen una oportunitat per a l’economia europea, però també plantegen importants desafiaments per a sectors com el boví i l’oví-caprí.

ANAFRIC reclama que els acords amb tercers països garanteixin condicions de competència equilibrades i que els productes importats estiguin sotmesos a controls efectius. L’associació considera imprescindible avançar en la reciprocitat de les condicions de producció, benestar animal, sostenibilitat i ús

de medicaments veterinaris, així com reforçar els controls sanitaris i dorigen.

Pel que fa a Mercosur, ANAFRIC demana un seguiment exhaustiu de les importacions, els contingents aranzelaris i el seu impacte sobre la producció i els preus europeus, així com l’activació àgil dels mecanismes de salvaguarda quan s’acreditin pertorbacions greus als mercats.

Respecte a l’acord entre la Unió Europea i Austràlia, l’associació considera necessari avaluar les seves conseqüències sobre els sectors boví i oví-caprí, especialment sensibles a l’entrada de volums de carn més grans procedents de tercers països.

«No podem exigir a les nostres empreses inversions constants per complir els estàndards europeus i, alhora, permetre que competeixin en condicions desiguals amb productes procedents de països sotmesos a altres exigències productives. Defensem el comerç internacional, però ha de ser equilibrat, transparent i just», assenyala Arán Zaldívar, adjunta a la direcció de la Presidència d’ANAFRIC.

L’associació demana al Govern que defensi activament aquests interessos davant les institucions europees i mantingui una interlocució permanent amb les organitzacions representatives del sector.
Més indústria, més ocupació i més presència internacional

ANAFRIC considera que el futur del sector també depèn d’una política industrial i empresarial que afavoreixi la inversió, la modernització, la formació i la capacitat de les empreses per competir als mercats internacionals.

L’associació reclama mantenir un finançament europeu suficient per als programes de promoció agroalimentària, especialment els programes SIMPLE i MULTI, així com reforçar les polítiques d’internacionalització que facilitin l’obertura de noves destinacions comercials i la diversificació de mercats.

Així mateix, considera prioritari impulsar la formació i la qualificació professional, millorar la capacitat de les empreses per atraure talent i afavorir un marc laboral estable que permeti mantenir l’ocupació i l’activitat productiva.

Per ANAFRIC, les polítiques públiques han de reconèixer la cadena ramadera i càrnia en conjunt, no únicament des de la seva dimensió agroramadera, sinó també com una activitat industrial que genera valor afegit, inversió, ocupació i oportunitats econòmiques en nombrosos territoris.
El proper Govern ha d’assumir compromisos concrets

ANAFRIC considera que les properes eleccions representen una oportunitat per situar el sector ramader i carni al centre de l’agenda econòmica i industrial del país.

«No demanem privilegis. Demanem seguretat jurídica, condicions per competir i una política que tingui en compte la realitat de les nostres empreses i treballadors. No podem parlar de sobirania alimentària, desenvolupament rural o competitivitat industrial sense garantir la viabilitat dels que fan possible aquesta activitat. Defensar la ramaderia i la indústria càrnia espanyola és defensar una part essencial de la nostra economia i de la Marca Espanya», conclou José

L’associació ofereix la seva col·laboració a totes les formacions polítiques i al futur Govern per treballar en una agenda de compromisos que permeti afrontar els reptes del sector i garantir-ne la continuïtat i el desenvolupament.

El sector està preparat per continuar invertint, produint i generant ocupació. Ara necessita un marc polític i regulatori que li permeti fer-ho

Col·laboradors