Clàusules mirall, llei de la Cadena Alimentícia i simplificació de la PAC, principals peticions de pagesos i ramaders

El Govern s’ha compromès a enfortir la Llei de la Cadena Alimentària, implementar la reciprocitat en les condicions d’importacions agrícoles –les conegudes clàusules mirall–, simplificar la Política Agrícola Comuna (PAC) i facilitar l’adaptació a la normativa europea. Aquestes són algunes de les propostes presentades en la sessió de control passat al Govern davant l’empenta de les manifestacions d’agrícoles i ramaders.

 

 

 

Sánchez ha promès aquest enfortiment de la Llei de la Cadena i la implementació de les clàusules mirall alhora que ha reiterat la seva “absoluta disposició i interlocució” amb els productors a qui ha mostrat la seva “absoluta empatia”.

 

Clàusules mirall

Els representants del camp que s?han manifestat aquests dies reclamen clàusules mirall. Aquestes clàusules exigeixen que el producte que s’importi a un país de la Unió Europea ho faci en les mateixes condicions que s’imposen als ramaders i pagesos dels 27.

És a dir, en aquest cas significaria que els productes agrícoles importats de fora de la UE estiguin subjectes a les mateixes exigències, controls i reglaments que els que es produeixin dins de la Unió.

Si ho compleixen els productes comunitaris, també ho han de complir els que procedeixen de fora, ja que, en no exigir-se les mateixes condicions als uns i als altres, es generaria una “competència deslleial” favorable als productes de tercers països, tal com ha exposat José Friguls, president d’Anafric, en un comunicat recent.

 

Llei de la Cadena Alimentària

La llei de la cadena alimentària cerca una relació més justa entre agricultors, ramaders, indústria i distribució. La pedra angular de la reforma, que es va introduir el 2020, és la prohibició de la venda a pèrdues al llarg de la cadena. És a dir, vendre per sota del cost i cobrar menys del que s’ha pagat. La norma amplia l’àmbit d’aplicació i la fa extensiva a les pimes, les relacions entre majoristes i entre un proveïdor i un comprador quan un és a Espanya i un altre a un Estat membre de la Unió Europea.

 

Simplificar la PAC

Les comunitats autònomes presentaran aquesta setmana al Ministeri d’Agricultura les seves propostes per simplificar la PAC i restar burocràcia, i el Ministeri elevarà aquest primer informe al consell d’Agricultura de Brussel·les el dia 26. Així ho ha anunciat en una entrevista a Onda Cero el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, en què ha detallat que també tractaran al proper Consell la Llei de la Cadena Alimentària del dia 14 i altres qüestions com les assegurances agràries.

 

ÚLTIMES NOTÍCIES

El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació global de 4.163 milions d’euros i es va posicionar com el primer grup empresarial del sector de l’alimentació a Espanya. Una part molt significativa d’aquesta activitat es concentra a Aragó, on la companyia va assolir una facturació de 904 milions d’euros, cosa que representa el 21,7% del total del grup. Aquesta aposta estratègica per la regió es tradueix en una sòlida implantació industrial, amb sis fàbriques i un centre logístic distribuïts a diferents localitats aragoneses. Presència industrial a Aragó La companyia compta amb una planta de pinsos i un escorxador de porcí a Ejea de los Caballeros, una fàbrica de farina a Tardienta, una incubadora avícola a Sástago, una planta de processament de subproductes a Mercazaragoza i un assecador i comercialitzadora de pernil a Calamocha. Aquesta xarxa de centres genera més de 2.360 llocs de treball directes a la comunitat. Inversió i eficiència productiva Durant el 2024, Grup Vall Companys va destinar més de 8,2 milions d’euros a noves inversions a Aragó, amb l’objectiu de modernitzar les instal·lacions, millorar l’eficiència energètica i incorporar tecnologies d’última generació. Destaca la inversió realitzada a Calamocha, on s’han instal·lat plaques solars i calderes de biomassa, i s’hi ha incorporat tecnologia d’altes pressions per garantir la competitivitat als mercats internacionals. També s’han executat millores importants a Ejea i Mercazaragoza, amb un fort component en autoconsum energètic. Aragó, eix de l’economia circular del Grup La comunitat aragonesa també s’ha convertit en el centre neuràlgic dels projectes d’economia circular del grup. Entre ells, el desenvolupament de Biovall Heparine Science en col·laboració amb Bioibèrica, per a la producció d’heparina a partir de mucosa porcina, i l’ampliació de VEOS Ibèrica, a Monzón, especialitzada en la transformació de sang porcina en ingredients proteics. Aquest darrer projecte preveu una inversió superior a 71 milions d’euros, amb la incorporació de línies de producció per a col·lagen i plasma destinats al consum humà. Talent, formació i projecció internacional L’aposta pel talent local i la formació contínua és un altre dels pilars del grup, que compta amb més de 200 convenis amb universitats i centres de formació professional, molts a Aragó. El 2024, Vall Companys va invertir més de 480.000 euros en formació interna, cosa que li ha valgut el reconeixement com a TOP Employer per cinquè any consecutiu. En paral·lel, el grup manté la seva projecció internacional a Amèrica Llatina, on des del 2017 ha desenvolupat aliances a països com Perú, Colòmbia, Mèxic, Uruguai i Brasil, fomentant la producció local i generant noves oportunitats professionals per al seu equip. Enviar comentarios Paneles laterales Historial Guardado Resultados de traducción disponibles
El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació […]
Veure més

Col·laboradors