El sector ramader carni espanyol torna a mostrar la seva preocupació davant els nous reglaments europeus en matèria de Benestar Animal

Catorze de les organitzacions ramaderes, agroalimentàries i veterinàries més destacades del nostre país (Anice, Anprogapor, Apromar, Asaja, Aseprhu, Asoprovac, Aviança, Cesfac, COAG, Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Federovo, Intercun, UPA i Veteindústria) unit i han enviat un comunicat conjunt dirigit directament al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, perquè des d’Espanya es rebutgi el nou Reglament Europeu relatiu a la protecció dels animals durant el transport i les operacions connexes, pel qual es modifica el Reglament (CE) núm. 1255/97 del Consell i es deroga el Reglament (CE) núm. 1/2005 del Consell.

 

 

Les organitzacions al·leguen que el nou reglament no té prou base científica i no assegura una millora en el benestar dels animals durant el transport respecte de la situació actual. Les mesures exigents del nou reglament arriscarien la sostenibilitat econòmica de moltes àrees rurals en territoris més desafavorits i despoblats, reduirien la diversitat cultural i beneficiarien els interessos de països que ocupen una posició privilegiada per al comerç d’animals, mentre es condemnaria als països perifèrics ( i als territoris insulars) a un greu desavantatge competitiu, que suportarien costos desproporcionats, segons apunta el comunicat.

A més, la nota de premsa apunta que Espanya és un dels països principals productors de la UE i complir aquesta nova normativa implicaria la disminució de la capacitat productiva i de la competitivitat de la producció ramadera i d’aliments d’origen animal del nostre país.

 

 

 

 

Aquestes són les principals raons per les quals no és viable aquest Reglament:

1.  Impedeix el comerç just i equilibrat entre els països membres de la Unió Europea. Per efecte de la limitació de les hores de viatge i de les temperatures permeses per al transport, els ramaders espanyols no podrien rebre animals per a la cria de països on es compren actualment, ni tampoc exportar genètica d’alt valor a la resta del món.

2. Càrrega administrativa sense precedents. Les obligacions recollides a la proposta de norma comporten un cost administratiu, burocràtic i de personal molt alt i moltes granges no compten amb mitjans per dur-ho a terme i els més petits seran els més afectats.

3.  El sector de producció animal espanyol pateix una clara discriminació per la seva situació geogràfica i condicionants naturals. A la proposta de norma, les temperatures i la diversitat geogràfica del nostre país ens condicionen i aquesta proposta suposa un greuge comparatiu respecte a altres regions europees ateses les temperatures mitjanes d’Espanya.

4.  Treball nocturn. Les dificultats per transportar animals durant el dia en períodes llargs de l’any obligarà els treballadors del sector ramader i les activitats connexes a treballar més hores durant la nit. Això implicaria que la producció animal tindria un cost més gran, més riscos laborals, més dificultats per conciliar i més risc per a la seguretat viària, entre d’altres.

5. Disminució de les exportacions. Si aquesta proposta progressa, la capacitat exportadora d’Espanya es veuria reduïda greument. L’impacte no afectaria únicament els ramaders, sinó també la cadena alimentària que depèn dels productes d’origen animal (indústries de transformació i especejament, principalment, però també les fàbriques de pinsos i d’insums necessaris per a la producció animal i dels seus productes transformats, i els transportistes d’animals i els seus productes).

6.  Inflació i disminució dels ingressos de l’Estat. Si s’aprovés el text, el consumidor pagaria els increments de cost de producció dels productes de la cistella bàsica. Seria més car consumir carn, ous o peix, especialment per a les persones amb rendes més baixes de la població.

 

*Imatge generada per IA, freepic

ÚLTIMES NOTÍCIES

El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació global de 4.163 milions d’euros i es va posicionar com el primer grup empresarial del sector de l’alimentació a Espanya. Una part molt significativa d’aquesta activitat es concentra a Aragó, on la companyia va assolir una facturació de 904 milions d’euros, cosa que representa el 21,7% del total del grup. Aquesta aposta estratègica per la regió es tradueix en una sòlida implantació industrial, amb sis fàbriques i un centre logístic distribuïts a diferents localitats aragoneses. Presència industrial a Aragó La companyia compta amb una planta de pinsos i un escorxador de porcí a Ejea de los Caballeros, una fàbrica de farina a Tardienta, una incubadora avícola a Sástago, una planta de processament de subproductes a Mercazaragoza i un assecador i comercialitzadora de pernil a Calamocha. Aquesta xarxa de centres genera més de 2.360 llocs de treball directes a la comunitat. Inversió i eficiència productiva Durant el 2024, Grup Vall Companys va destinar més de 8,2 milions d’euros a noves inversions a Aragó, amb l’objectiu de modernitzar les instal·lacions, millorar l’eficiència energètica i incorporar tecnologies d’última generació. Destaca la inversió realitzada a Calamocha, on s’han instal·lat plaques solars i calderes de biomassa, i s’hi ha incorporat tecnologia d’altes pressions per garantir la competitivitat als mercats internacionals. També s’han executat millores importants a Ejea i Mercazaragoza, amb un fort component en autoconsum energètic. Aragó, eix de l’economia circular del Grup La comunitat aragonesa també s’ha convertit en el centre neuràlgic dels projectes d’economia circular del grup. Entre ells, el desenvolupament de Biovall Heparine Science en col·laboració amb Bioibèrica, per a la producció d’heparina a partir de mucosa porcina, i l’ampliació de VEOS Ibèrica, a Monzón, especialitzada en la transformació de sang porcina en ingredients proteics. Aquest darrer projecte preveu una inversió superior a 71 milions d’euros, amb la incorporació de línies de producció per a col·lagen i plasma destinats al consum humà. Talent, formació i projecció internacional L’aposta pel talent local i la formació contínua és un altre dels pilars del grup, que compta amb més de 200 convenis amb universitats i centres de formació professional, molts a Aragó. El 2024, Vall Companys va invertir més de 480.000 euros en formació interna, cosa que li ha valgut el reconeixement com a TOP Employer per cinquè any consecutiu. En paral·lel, el grup manté la seva projecció internacional a Amèrica Llatina, on des del 2017 ha desenvolupat aliances a països com Perú, Colòmbia, Mèxic, Uruguai i Brasil, fomentant la producció local i generant noves oportunitats professionals per al seu equip. Enviar comentarios Paneles laterales Historial Guardado Resultados de traducción disponibles
El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació […]
Veure més

Col·laboradors