La Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació del Senat ha aprovat aquest dijous el dictamen del projecte de llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que continuarà el tràmit parlamentari i passarà al Ple de la Cambra Alta.
La norma té per objecte la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments per part de tots els agents de la cadena alimentària. Per això es busca sensibilitzar i informar sobre aquest assumpte els agents de la producció, transformació, distribució, hostaleria, restauració, persones consumidores i la ciutadania en general.
Com s’estructura
El projecte de llei, estructurat en sis capítols, recull mesures específiques per a tots els agents de la cadena alimentària, des de productors fins a consumidors finals. El capítol I defineix l’objecte de la llei que, en essència, és “la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments per part de tots els agents de la cadena alimentària, establint una jerarquia de prioritats de solució i donant resposta a l’objectiu sobre el sistema alimentari de producció i consum responsables de l’Agenda 2030”.
També detalla els fins específics, com ara la disminució del malbaratament i el foment de la donació d’aliments, i el seu àmbit d’aplicació, que prefigura el contingut de la norma propi: les activitats dels agents de producció, transformació o distribució d’aliments, així com d’hostaleria, restauració i altres entitats i associacions de distribució per a la donació d’aliments i de l’Administració pública.
A més, fixa les definicions dels conceptes aplicables a la norma i regula els principis rectors, com ara “l’eficiència en l’ús dels recursos naturals, socials, econòmics i productius de la cadena alimentària, no prioritzant únicament l’econòmic i vetllant la sostenibilitat del nostre sistema alimentari, o el foment a la donació d’aliments, posant èmfasi en la col·laboració entre administracions.
El capítol II regula “les obligacions dels agents de la cadena alimentària, establint un llistat de qüestions que tots els agents han de tenir present, de manera que operi com a substrat comú de les seves activitats”. Entre elles, les empreses d’hostaleria i altres proveïdors de serveis alimentaris han d’oferir als clients la possibilitat d’emportar-se els aliments no consumits.
El capítol III detalla bones pràctiques per a les empreses que venen aliments al consumidor final i les empreses d’hostaleria. Per la seva banda, el capítol IV se centra en “la racionalització de les dates de consum preferent per contribuir a la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Així, es conté un mandat per fomentar l’adequació de les dates de consum preferent a la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, en el marc de la normativa europea”.
El capítol V fixa els instruments “per al foment i el control de la reducció i la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, entre els quals es recullen mesures de foment de l’autoregulació i es disciplina el sistema per a l’aplicació i el control d’aquesta política pública”, incloent un Pla Estratègic de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
Finalment, el capítol VI estableix el règim sancionador, que tipifica les infraccions i recull les sancions bàsiques en la matèria, “de manera que s’asseguri un marge ampli perquè les normes autonòmiques decideixin quin hagi de ser el sistema d’infraccions i sancions, dins un marc bàsic que asseguri un mínim comú normatiu raonable”.
