Els darrers pastors transhumants

28 maig, 2025

«És un camí molt dur, hi ha aigua, hi ha calor, jo ho faig per passió, perquè ho he fet sempre i no vull que es perdi», afirma contundent Paco Morgado que amb 64 anys torna a tirar-se al camí i farà la transhumància a peu amb el ramat de 1.440 ovelles merines. «La transhumància és una tradició mil·lenària, és un sistema tradicional d’aprofitament dels recursos naturals, cosa que ara s’anomena una forma resilient de producció. Des d’INTEROVIC donem suport cada any a pastors ramaders que la continuen practicant com a exemple de futur d’aquesta producció, gràcies al passat dels sistemes tradicionals», explica Tomás Rodríguez, director d’INTEROVIC, la Interprofessional Agroalimentària de l’Oví i el Caprino de Carne.

Campanya Celebra el que és quotidià amb xai

L’organització vol ressaltar així, en el marc de la seva campanya europea ‘Celebra el quotidià amb xai’, la importància de la ramaderia extensiva que és cultura, tradició i vida rural i de la transhumància, una forma de pasturatge en moviment continu, potser la pràctica ramadera més lligada a la natura.

De gran rellevància en la història, l’antropologia, l’etnografia i la sociologia, actualment, Espanya és dels pocs països del món on se segueix transhumant, principalment l’espècie merina, la més estesa al món i l’origen de la qual se situa en territori nacional, però cada vegada són menys els pastors que estan disposats a traslladar a la primavera i l’estiu als seus rebaixos. tornar a la tardor.

Cada cop són menys els pastors que estan disposats a traslladar a la primavera i l’estiu als seus ramats des de les caloroses deveses extremenyes fins al nord d’Espanya per tornar a la tardor

Per això, des d’INTEROVIC cada any volen posar en valor i donar veu a històries amb nom i cognoms com les dels pastors ramaders Paco Morgado (64 anys), que fa tota la vida que la practica, i José Manuel Sánchez Miguel (45 anys), que aquest any completarà el seu tercer any consecutiu com a pastor ramader transhumant. Tots dos faran pràcticament la mateixa ruta per la Canyada Lleonesa Occidental Puerto el Pico, en total uns 600 quilòmetres que separen Trujillo (Càceres) dels ports de muntanya on passaran l’estiu a prop de Riaño (als Pics d’Europa de Lleó). Ho faran, estimen en uns 40 dies en etapes de 12-14 quilòmetres diaris, en funció de les condicions climàtiques que es trobin al seu pas, de l’estat dels camins i del ramat, sobretot.

El recorregut dels seus viatges passarà per Càceres, Toledo, on travessarà pobles com Oropesa, continuarà per Àvila i recalarà a Arenes de Sant Pere i Arévalo, arribarà a Valladolid travessant Medina del Camp, Tordesillas, Medina de Rioseco i Mayorga, entre d’altres, i per fi arribarà a León pel Burgo port. Allí es quedaran tot l’estiu amb les ovelles. Tornaran a la tardor, probablement, una altra vegada a peu.

El viatge dels protagonistes
El primer a sortir va ser José Manuel Sánchez Miguel, un pastor ramader d’Hortes d’Ànimes (Trujillo) que va iniciar el 14 de maig passat la transhumància a peu per la Canyada Lleonesa Occidental Puerto el Pico acompanyat del seu ramat de 1.700 ovelles merines «totes de raça». També l’acompanyaran un ruc, una dotzena de gossos, 10 persones i un cotxe amb remolc. Tota la comitiva farà amb ell, durant uns 40 dies, el recorregut de més de 600 quilòmetres que separa Horta d’Ànimes (Càceres) de Valverde de la Serra, a prop de Riaño, als Pics d’Europa de Lleó. Allà està previst que arribin entre el 20 i el 24 de juny on s’establirà a la mateixa cabana que va ser el seu refugi l’estiu passat, i en una zona de la muntanya que ha llogat on no hi ha límits i el mantindrà sempre pendent de les ovelles. «Encara que el camí és costós, el viatge valdrà la pena perquè el bestiar torna ben alimentat».

Només una setmana després, el 22 de maig, Paco Morgado va sortir de la zona de Llanos de Cáceres i Serra de Fuentes acompanyat del seu ramat de 1.450 caps. També compta amb el suport d’alguns pastors i d’«una parella salmantina que viu a Bilbao que ja conec d’altres anys i que m’ajuden, els agrada viure l’experiència, però vénen a treballar». També porta vuit gossos mastins i tres carees, i un cotxe amb remolc que serveix de suport i està compartimentat, «a dalt va el menjar, a baix la meitat està preparada per transportar els animals que es posin dolents, l’altra part porta el pinso dels gossos, malles elèctriques per tancar el bestiar, aigua per a gossos o per rentar, mantes…».

La transhumància per a ramaders com Paco i José Manuel compta amb molts beneficis «el bestiar va molt bé menjant pel camí, la nostra finca descansa i es regenera, la canyada es va enriquint del repartiment d’adob i llavors que fa el ramat o al seu pas, mengen brots i eviten així incendis»

Paco, el pare del qual era pastor, també els seus oncles i el seu avi, creu que és cinquena generació de transhumants i des de ben petit ha practicat el pasturatge, amb 18 anys tenia responsabilitat i des del 1994 té ramat propi, recorda. Ell estima, després d’haver fet la transhumància a peu uns 25 anys, que arribarà sobre el 30 de juny al seu destí final, el port de la Uña, al nord de Lleó tocant a Astúries. És a dir, «faré el mateix camí que José Manuel fins a Prioro, per després fer dos dies més passant per Riaño per arribar al port, allà em quedaré fins a mitjans de setembre que tornaré caminant de tornada a Extremadura».

Creu que si tot va bé seran en total uns 40 dies, «abans ho podríem haver fet en 35 dies, avui les ovelles no estan preparades com abans i les canyades no estan netes com abans. El motiu que et pot endarrerir és que les ovelles coixin, potser per la humitat o per les pedres del camí, pot afectar 30 o 40 ovelles alhora i cal reduir les jornades per evitar-ho», afegeix.

El seu somni és recuperar l’activitat que els camins de les canyades reials tornin a ser el que eren, «en la transhumància hi ha d’haver unió, tant de bo no fóssim 2 ramats i fóssim 20», recalca. Però reconeix que no és una activitat per a tots els públics. «T’ha d’agradar la solitud, has de sortir amb el ramat tot el dia, anar amb el menjar a coll, tancar les ovelles després en un corral, cuidar els gossos, fer-te el sopar. Però la vida és còmoda, jo ho gaudeixo. Un cop arribo al port em acostumo a quedar només tot l’estiu. Tret que hi hagi necessitat de suport d?algú més», relata.

Sens dubte, la transhumància per a ramaders com Paco i José Manuel compta amb molts beneficis «el bestiar va molt bé menjant pel camí, la nostra finca descansa i es regenera, la cañada es va enriquint del repartiment d’adob i llavors que fa el ramat al seu pas, mengen brots i eviten incendis», expliquen. Però és clar, «ara som pocs ramats, abans anàvem com set ramats junts, i això ho he conegut jo. La gent no sap i no vol practicar-la perquè ho veu dur, jo no ho veig tan dur, és un passeig, portem totes les comoditats, bones mantes, menjar, tenda de campanya», apunta Paco Morgado.

Compromís amb la Sostenibilitat
En línia amb la seva nova campanya europea “Celebra allò quotidià amb xai”, INTEROVIC ressalta els beneficis mediambientals del consum de la carn de xai i cabrum, dues de les carns més sostenibles dins de la Unió Europea. La seva producció a Espanya, realitzada en més de 110.000 granges d’oví i 75.000 de cabrum en àrees rurals, contribueix significativament a la preservació dels paisatges naturals, millora la fertilitat del sòl i recolza la biodiversitat. A més, aquestes granges rurals són essencials per al desenvolupament econòmic en àrees que, altrament, no podrien destinar-se a altres usos agrícoles.

També t’interessa