A la reunió de la Comissió Negociadora del Conveni Col·lectiu de la Indústria Càrnica, celebrada el 29 d’octubre, la part empresarial del sector carni va plantejar als sindicats una proposta dirigida a assolir un acord al Conveni Col·lectiu, i tancar com més aviat millor les negociacions, donant així estabilitat a empreses i treballadors, en un context excepcional i molt difícil per a la indústria càrnia i els seus treballadors. En aquest sentit, hi ha dificultats en la negociació col·lectiva per la intransigència dels sindicats. Sense valorar lesforç de la proposta empresarial, continuen mantenint una actitud immobilista. Les organitzacions empresarials consideren deslleial que, estant en plena negociació, s’anunciïn mobilitzacions
La crisi econòmica i social, provocada per la pandèmia Covid, va incidir molt negativament en els costos de producció de la indústria (inversions en protocols i logística per mantenir la distància de seguretat, reorganització de plantilles i torns per garantir la salut dels treballadors, adquisició d’EPIS, tancament de l’hostaleria, etc.), i va arribar en un moment caracteritzat per la recent assumpció generalitzada dels costos derivats del conflicte generat per la utilització de cooperatives de treball associat.
Tot i això, els treballadors de la indústria càrnia han experimentat un creixement del 7,5% en el seu poder adquisitiu, i han percebut un augment salarial per sobre del 6% en aquest període, a més de desenvolupar la seva activitat professional, en un sector amb una enorme estabilitat docupació.
A aquest advers escenari de partida, s’hi han sumat, l’impacte econòmic de l’increment de la factura de la llum, la pujada dels costos de les primeres matèries, el descens dels productes d’origen animal i la caiguda de les vendes a la Xina, factors tots ells que estan tenint una enorme repercussió al compte de resultats de les empreses càrnies.
Davant d’aquest context desfavorable, el sector ha fet un esforç enorme, i ha presentat una proposta de consens, que va més enllà dels plantejaments inicials de la negociació exposats pels sindicats, a fi d’apropar posicions i satisfer les seves demandes.
Una proposta que s’ha concretat en: Increments salarials del 2,5% per als propers tres anys, així com una clàusula que garanteix l’IPC als salaris; la reducció de la jornada de 9 a 8 hores, ampliació de nocturnitat, permís retribuït per acompanyament de fills al metge i regulació de teletreball, incloent-hi compensacions econòmiques i un increment de l’assegurança col·lectiva d’accidents.
Aquesta proposta global implica un important augment del cost laboral al sector, que pujaria al 20%.
Tots aquests esforços no han obtingut resposta, és més, els sindicats no han presentat ni una sola proposta a la inicial del 18 de febrer, data en què es va iniciar la negociació col·lectiva; mentre que les organitzacions empresarials han plantejat tres documents successius per tal d’apropar els plantejaments a les peticions sindicals.
Des del sector, a més, es temen les repercussions que aquesta vaga pugui tenir a la cistella de la compra del consumidor. Les dates programades per a la vaga coincideixen amb l’inici de la campanya nadalenca, i els problemes de desproveïment es podrien agreujar com a conseqüència de l’aturada nacional de tota la indústria càrnia. Així mateix, ja s’han anunciat mesures de regulació d’ocupació temporal en aquelles empreses que indirectament es veuran afectades per aquesta il·lògica vaga en no poder complir els compromisos comercials que tenen subscrits.
Recordem que el Conveni Col·lectiu de la indústria càrnia és el conveni de referència, pel seu contingut i per la dimensió del sector a què aplica.
