Presidència espanyola la UE: què passa amb el sector primari

El Govern espanyol té entre les prioritats del proper semestre impulsar l’autonomia estratègica del sector primari, avançant en l’adopció de noves tecnologies, juntament amb altres àmbits estratègics com la salut, l’energia o la tecnologia.

Es tracta de fer que la globalització no afecti el benestar dels ciutadans per problemes de subministrament, com els que s’han vist amb la pandèmia o la guerra d’Ucraïna.

 

 

 

 

Per aconseguir una agroalimentació més resilient, segons destaca Efeagro, es donarà  importància de promoure durant la presidència europea l?aplicació de les noves tecnologies al sector, incloses les de l?agricultura de precisió i la biotecnologia.

Cobra rellevància la proposta que la Comissió Europea (CE) té previst presentar al juliol sobre les noves tècniques genòmiques, on entra la possibilitat d’usar l’edició genètica per a la millora vegetal davant situacions de sequera, plagues i malalties, cosa que ajudaria a reduir ús de productes fitosanitaris i fertilitzants, segons aquestes fonts.

Especialment polèmic està sent el dossier sobre l?ús sostenible de productes fitosanitaris, que es troba d?alguna manera paralitzat per la falta de consens al Parlament i al Consell de la UE, en espera que la Comissió presenti als Estats membres una avaluació impacte ampliada.

La CE s’ha compromès a adoptar mesures per reduir a la meitat l’ús i el risc dels pesticides químics per al 2030 en el marc de les estratègies de Biodiversitat i “De la granja a la taula”, encara que persisteixen els dubtes sobre les alternatives existents i l’impacte en la producció i en els preus.

Benestar animal

Durant la segona meitat de l’any també s’espera que la Comissió Europea proposi revisar la normativa sobre benestar animal i sobre material reproductiu vegetal i forestal, de caràcter més tècnic.

En benestar animal, el paquet legislatiu inclourà noves normes sobre el sacrifici d’animals, el transport o les gàbies, si bé caldrà esperar que els propers Parlament i Comissió de la UE el reprenguin, per una qüestió de temps.

Així mateix, Brussel·les té pendent presentar les seves propostes sobre la iniciativa marc de sistemes alimentaris saludables i sobre la llei de salut del sòl a la UE, així com l’esperada revisió del reglament d’informació alimentària facilitada al consumidor, que abasta l’homogeneïtzació en la indicació del origen dels productes, l’etiquetatge nutricional i el de les begudes alcohòliques.

 

Més informació en aquest enllaç.

ÚLTIMES NOTÍCIES

El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació global de 4.163 milions d’euros i es va posicionar com el primer grup empresarial del sector de l’alimentació a Espanya. Una part molt significativa d’aquesta activitat es concentra a Aragó, on la companyia va assolir una facturació de 904 milions d’euros, cosa que representa el 21,7% del total del grup. Aquesta aposta estratègica per la regió es tradueix en una sòlida implantació industrial, amb sis fàbriques i un centre logístic distribuïts a diferents localitats aragoneses. Presència industrial a Aragó La companyia compta amb una planta de pinsos i un escorxador de porcí a Ejea de los Caballeros, una fàbrica de farina a Tardienta, una incubadora avícola a Sástago, una planta de processament de subproductes a Mercazaragoza i un assecador i comercialitzadora de pernil a Calamocha. Aquesta xarxa de centres genera més de 2.360 llocs de treball directes a la comunitat. Inversió i eficiència productiva Durant el 2024, Grup Vall Companys va destinar més de 8,2 milions d’euros a noves inversions a Aragó, amb l’objectiu de modernitzar les instal·lacions, millorar l’eficiència energètica i incorporar tecnologies d’última generació. Destaca la inversió realitzada a Calamocha, on s’han instal·lat plaques solars i calderes de biomassa, i s’hi ha incorporat tecnologia d’altes pressions per garantir la competitivitat als mercats internacionals. També s’han executat millores importants a Ejea i Mercazaragoza, amb un fort component en autoconsum energètic. Aragó, eix de l’economia circular del Grup La comunitat aragonesa també s’ha convertit en el centre neuràlgic dels projectes d’economia circular del grup. Entre ells, el desenvolupament de Biovall Heparine Science en col·laboració amb Bioibèrica, per a la producció d’heparina a partir de mucosa porcina, i l’ampliació de VEOS Ibèrica, a Monzón, especialitzada en la transformació de sang porcina en ingredients proteics. Aquest darrer projecte preveu una inversió superior a 71 milions d’euros, amb la incorporació de línies de producció per a col·lagen i plasma destinats al consum humà. Talent, formació i projecció internacional L’aposta pel talent local i la formació contínua és un altre dels pilars del grup, que compta amb més de 200 convenis amb universitats i centres de formació professional, molts a Aragó. El 2024, Vall Companys va invertir més de 480.000 euros en formació interna, cosa que li ha valgut el reconeixement com a TOP Employer per cinquè any consecutiu. En paral·lel, el grup manté la seva projecció internacional a Amèrica Llatina, on des del 2017 ha desenvolupat aliances a països com Perú, Colòmbia, Mèxic, Uruguai i Brasil, fomentant la producció local i generant noves oportunitats professionals per al seu equip. Enviar comentarios Paneles laterales Historial Guardado Resultados de traducción disponibles
El Grup Vall Companys, un dels principals referents de la indústria agroalimentària espanyola, va tancar l’exercici 2024 amb una facturació […]
Veure més

Col·laboradors