Davant l’acord de Lliure Comerç UE-Austràlia anunciat per Brussel·les, que implica un contingent preferencial de 30.600 tones de carn de boví (pes canal equivalent), amb 55% lliure d’aranzel (condició de pasturatge) i 45% amb un aranzel reduït del 7,5%, l’Organització a la Comissió Europea que exigeixi el compliment estricte del model de producció europeu a la carn de boví que s’importi sota aquest i qualsevol altre acord de lliure comerç.
Javier López, director de PROVACUNO, ha destacat la manca de transparència que hi ha hagut per part de la Comissió Europea en aquestes negociacions que han acabat amb un contingent preferencial que pot perjudicar seriosament el sector del boví de carn espanyol.
“És fonamental –ha subratllat– que els nostres governants garanteixin el compliment de les normes que s’exigeixen als productors europeus i que, de la mateixa manera, no s’imposi als ramaders i els industrials comunitaris ni una regulació més que no sigui compartida per tercers països”.
«Evidentment, no estem en contra del lliure comerç. Estem en contra d’un lliure comerç amb regles diferents i desequilibrades», ha conclòs el director de PROVACUNO.
Multiplicar per quatre l’accés actual
L’Acord de Lliure Comerç UE-Austràlia pot alterar de manera significativa el marc de competència per al sector del boví a Europa. Un contingent preferencial de 30.600 tones suposa multiplicar per quatre la quantitat de carn de boví australiana que va entrar a la UE l’any passat.
Fins ara Austràlia ha operat com a país tercer sense acord preferencial amb la UE, de manera que les seves exportacions de carn es regeixen per l’Aranzel Duaner Comú. Els contingents aranzelaris vigents són reduïts (marginals davant de la mida del mercat UE) i l’impacte és actualment limitat. Sobrepassada la quota, la UE aplica un aranzel molt alt que fa pràcticament impossible la importació. El 2025 les importacions comunitàries de carn de boví d’Austràlia van pujar a 7.296 tones, el seu màxim històric.
| Producto | % Ad valorem | Derecho específico (€/100 kg) | Cuota / Límite anual aplicable a Australia |
| Vacuno con hueso (0201/0202) | 12,8 % | ~265 € | Dentro de cuota HQB (Hilton): 3.389 t/año al ~20 %.
Fuera de cuota: sin límite cuantitativo, pero arancel completo |
| Vacuno deshuesado (0201/0202) | 12,8 % | ~303 € | Igual que anterior (3.389 t HQB aprox.). |
L’Acord de Lliure Comerç UE-Austràlia pot tenir un fort impacte en la producció europea, a causa de la saturació del mercat produïda per l’efecte acumulatiu d’altres acords aconseguits per la UE com el de Mercosur, Canadà i Nova Zelanda, especialment per la importació de talls de més valor.
Evolució del consum europeu de carn de boví
El 2025, el consum de carn de boví a la Unió Europea es va situar al voltant de 6,3 milions de tones. Les projeccions apunten a una tendència lleugerament descendent fins al 2034, amb una contracció progressiva del consum per càpita en un context de pressió inflacionària, canvis dietètics i polítiques climàtiques.
L’augment de l’entrada de carn importada pot empènyer l’activitat ramadera i industrial europea a la baixa a mitjà termini, amb els efectes consegüents sobre la producció de carn de boví i el despoblament del medi rural.
Efecte sobre la cabana europea de bestiar boví
Convertint la tona en equivalent animal (amb un estàndard de pes canal de 300 kg), el contingent assignat a Austràlia (30.600 t) es tradueix en 102.000 animals bovins sacrificats cada any.
Una explotació mitjana a la UE té 50 animals i ocupa 34 hectàrees segons Eurostat, per la qual cosa estem parlant de 2.040 ramaderies (amb les famílies consegüents que desenvolupen l’activitat) i prop de 70.000 hectàrees.
Tot i que l’efecte pugui semblar limitat, cal tenir en compte que ens trobem en un context de reducció continuada de la cabana ramadera europea. Entre el 2014 i el 2024 el nombre de bovins a la UE va caure un 8,7% (font: Eurostat) i només en un any s’ha perdut més d’1 milions de vaques (nodrisses i llet), reflectint una tendència estructural de contracció del sector.
Diferència de preu
Prenent com a referència l’actualització a data de 19.3.2026 de l’EU Meat Market Observatory, els preus mitjans de referència se situen a:
Unió Europea: 719,45 €/100 kg canal.
Austràlia: 510,34 €/100 kg canal.
És a dir, una diferència de 209 €/100 kg canal o 2,09 €/kg canal; dit altrament, el preu de referència australià se situa un 29% per sota de preu mitjà comunitari.
Diferències entre models regulatoris i sistemes de producció
Hi ha notables diferències entre els models regulatoris i sistemes de producció de la UE i Austràlia, que tenen el seu efecte directe en termes de costos, sempre a favor del producte australià.
Per exemple, a Austràlia, una proporció significativa de carn de boví es produeix en feedlots amb unes concentracions més elevades d’animals, allunyades del model de producció europeu, igual que la castració i tall de cua sense anestèsia (si els animals estan per sota de certs llindars d’edat) o el transport d’animals sense accés a aigua ni aliments.
Així mateix, a Austràlia estan registrats i autoritzats per al seu ús en producció ramadera promotors hormonals del creixement (HGP, Hormonal Growth Promotants) com a estrògens (p. ex. oestradiol 17β), testosterona, zeranol, progesterona o trenbolone acetate, igual que antibiòtics promotors del creixement ( la Unió Europea.
Aspectes mediambientals
L’Acord de Lliure Comerç amb Austràlia també té implicacions ambientals, ja que s’importaran emissions (cada tona de carn que viatja des d’Austràlia fins a Europa genera emissions de CO₂ únicament pel transport marítim). Això evidencia una contradicció amb els compromisos de sostenibilitat de la UE i la nostra pròpia legislació, que obliga tota la nostra economia a reduir les emissions de CO₂, però després les importa lliurement en el marc dels seus acords comercials.
D’altra banda, les importacions de carn de boví d’Austràlia estaran sota l’abast del Reglament Europeu de Desforestació Importada EUDR (2023/1115), cosa que a la pràctica implica que, si no es pot demostrar la traçabilitat completa o que el producte està lliure de desforestació, no se’n permetrà la venda al mercat europeu.
Demandes del sector
PROVACUNO reclama, per tant, a Brussel·les un reforç d’auditories i aprovació dels sistemes de control oficials de producció de carn destinada a la UE en origen, així com el dels controls documentals, d’identitat i inspecció física, a més de disposar d’un sistema de clàusules de salvaguarda eficaç que eviti a temps qualsevol alteració dels corrents d’intercanvi i d’intercanvi.
L’Acord de Lliure Comerç amb Austràlia també hauria d’incloure l’equivalència explícita en matèria de benestar animal i en la lluita contra la resistència antimicrobiana, i els productors australians que vulguin exportar al mercat comunitari alinear les seves pràctiques de maneig animal amb les exigències europees.
