El Ministeri de Consum de què depèn orgànicament l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha anunciat que el sistema d’etiquetatge frontal nutricional Nutriscore entrarà en vigor el primer quadrimestre de 2021. Espanya se suma així a França, que ja té implementat aquest sistema, ja Bèlgica i Alemanya, que han anunciat a la Comissió Europea el seu desig de posar-lo en marxa. Aquest sistema d’etiquetatge frontal és voluntari per a les empreses que decideixin establir-lo, a falta que la normativa europea decideixi sobre la seva obligatorietat.
Què és el Nutriscore?
El Nutriscore és una eina que s’ha dissenyat amb l’objectiu de traduir i simplificar els etiquetatges dels aliments. Se li atribueix col·loquialment el nom de «semàfor» perquè aquest sistema classifica els aliments en cinc colors que evolucionen progressivament des del verd (més saludable) fins al vermell (menys saludable). El símbol de Nutriscore es col·locarà de forma frontal en els envasos i, d’aquesta manera, el consumidor podria conèixer d’un cop d’ull si un producte és més saludable o no.
Com decideix Nutriscore quina valoració té cada aliment?
Com gairebé totes les qüestions rellevants en la nostra vida moderna, la decisió es basa en un algoritme. El sistema distribueix punts en funció de la composició nutricional per cada 100g de el producte. L’algorisme valora:
– Els elements considerats com a “desfavorables” des del punt de vista nutricional: composició en calories, sucres simples, àcids grassos saturats i sodi.
– Els elements considerats com “favorables”: proteïnes, fibres i percentatge de fruites, verdures, lleguminoses i fruits secs.
El resultat és que les fruites, verdures i els aliments basats en cereals estan en les primeres classes de la puntuació (A, B, C) mentre que els snacks, dolços i salats se situen en les últimes (D, E).
Nutriscore s’ha dissenyat sobre la base de l’evidència científica?
Sí, tot i que el sistema pugui ser millorable, ha validat científicament. Aquest sistema es va desenvolupar en 2005 per un equip d’investigació d’Oxford i va ser validat per la FSA (Food Standards Agency). L’OMS també ha valorat positivament Nutriscore. En resum: s’han realitzat nombrosos estudis i han conclòs que les persones que consumeixen aliments amb puntuacions més altes en Nutriscore, milloren la qualitat de la seva cistella de la compra.
Alguns estudis mostren que NutriScore genera una millora nutricional de + 9,3% de la mitjana de les cistelles de la compra dels participants, mentre que les millores d’altres sistemes varien de 2,9 a l’6,6%. I una cosa important: aquest avantatge de NutriScore es fa visible quan s’analitza el comportament dels consumidors que compren els productes més barats.
Assumir el sistema Nutriscore permet formar part de les seves comissions i òrgans de treball per poder anar millorant el sistema i ajustant-lo a les virtuts de la dieta mediterrània i els productes artesans. En aquest sentit AESAN ja ha treballat amb les autoritats d’altres països membres, França, per adequar la norma als beneficis de l’oli d’oliva per ser l’exponent de la dieta mediterrània i per l’evidència dels seus efectes favorables sobre la salut cardiovascular.
Nutriscore per què?
La implantació Nutriscore anirà acompanyada de campanyes d’informació i formació als consumidors. A més, servirà com a criteri a l’hora de desenvolupar polítiques de publicitat i fiscalitat, articulant així una estratègia integral de millorar de la qualitat nutricional dels aliments. En aquesta línia, el ministre advoca per introduir campanyes de conscienciació, educació en hàbits saludables i mesures contra l’obesitat. Destaquen dues campanyes ja previstes per AESAN per a aquest 2020: prevenció de l’obesitat infantil i reducció de el consum de sucre.
