La Unió Europea està preparant una estratègia per aconseguir una alimentació més saludable i més sostenible. És l’anomenada Farm to Fork Strategy o De la Granja a la Taula, que marcarà el futur de les normatives mediambientals o de polítiques tan importants com la PAC. L’estratègia De la Granja a la Taula tractarà de fomentar l’economia circular, reduint l’impacte ambiental de la producció d’aliments i rebaixant els percentatges de rebuig alimentari.
Les estimacions de la Comissió afirmen que cada any es desaprofiten en el món més de 1.300 milions de tones d’aliments, un terç de la producció mundial. L’estratègia Farm to Fork pot tenir conseqüències per al sector carni, per la persecució dels gasos efecte hivernacle i per l’eliminació d’ajudes i campanyes de promoció de la carn. Des Anafric, intentem donar resposta als dubtes que sorgeixen respecte de l’estratègia, a través de Carolina Cururella, una de les tècniques professionals de l’associació.
A través de quins instruments es va aplicar la política Green Deal de la UE dels pròxims anys
El Green Deal és un ambiciós projecte de la Unió Europa que té per objectiu aconseguir que el 2050 l’impacte ambiental del conjunt d’activitats de la UE sigui neutre. I aquest objectiu serà vinculant una vegada que es publiqui al Diari Oficial de la Unió Europea la Llei Climàtica Europea, previsiblement a l’agost de 2020.
Un dels objectius (que la Comissió revisarà al setembre) a mig termini és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre un 50% i un 55% el 2030 respecte als nivells de 1990. La Comissió ha dissenyat un full de ruta amb el objectiu d’impulsar un ús eficient dels recursos mitjançant el pas a una economia neta i circular, i restaurar la biodiversitat i reduir la contaminació.
Entre les accions que s’inclouen en el Pacte Verd Europeu (Grean Deal), apareix l’estratègia “De la Granja a la Taula” o Farm to Fork Strategy (F2F). Aquest serà l’instrument més important per al nostre sector, de manera que hem de ser molt actius en el seu desenvolupament i vigilar tots els fronts.
Si sóc ramader, en què m’afectarà aquesta política de Green Deal? A quins altres baules de la cadena càrnia afecta?
Com deia abans, dins de les estratègies que inclou el Green Deal, haurem fixar-nos en l’estratègia F2F. La Comissió ja ha publicat l’estratègia que inclou 27 accions. Algunes d’aquestes van adreçades als ramaders, altres als agricultors i altres a la indústria.
Sota el nostre punt de vista, els aspectes que més poden afectar la cadena ramader-càrnia són: càlcul de les emissions d’efecte hivernacle, aspectes de biodiversitat, ús de fertilitzants, economia circular, reducció de rebuig d’aliments … però també tindrem un ull posat sempre en com es promou una “alimentació saludable” i com es calcula el consum de carn, en si es podrà fer campanyes publicitàries o quines taxes addicionals gravaran la carn, per exemple.
L’etiquetatge serà un altre repte afegit: ¿haurem de proporcionar informació sobre el benestar dels animals durant la seva vida i el moment de l’sacrifici ?, ens faran indicar amb un semàfor de colors si els nostres productes són considerats saludables o no, i com s’estableixen els criteris per a això?
L’ús d’antibiòtics és un dels majors reptes per als ramaders. S’espera que es redueixi un 50% l’ús d’antibiòtics en la ramaderia europea. Ens oblidem que fa anys que està prohibit utilitzar antibiòtics com a promotors de l’creixement. Aquest va ser un canvi.
Per exemple, la futura PAC tindrà una component més “verda”, això vol dir que hi haurà ajudes addicionals per als agricultors que implementin mesures de producció sostenible, el que segurament animarà molts productors a fer el pas cap a l’agricultura ecològica
Una altra mesura que pot afectar els ramaders i escorxadors és una avaluació i revisió de les normatives de benestar animal, incloent les de transport i sacrifici, per a finals de 2023.
Tot això haurà d’anar acompanyat d’inversions en recerca i desenvolupament, perquè amb les eines de què es disposa avui dia, difícilment es podran assolir aquests objectius i alhora garantir el subministrament d’aliments.
Però, a més en la nostra opinió, aquestes mesures impulsades a Europa i que més d’hora que tard hauran d’aplicar els nostres productors, haurien de tenir un impacte sobre el comerç exterior: haurien de donar un valor afegit als nostres productes a l’exterior i hauríem de poder exigir el mateixos a els nostres proveïdors.
El sector carni ja està aplicant estratègies molt importants per incrementar el benestar animal i que la carn sigui més sostenible. Però sembla que per al comissari Janusz Wojciechowski es fa poc o res i creu que amb un paquet d’ajudes per a la transició tot està solucionat. Potser caldria explicar-li a el senyor comissari què es s’està fent a Espanya …
El nostre sector fa molt de temps que està assenyalat per un sector de la societat, i en particular pels moviments que promouen el vegetarianisme i el veganisme, i ha estat el blanc d’atacs constants moltes vegades sense cap base sòlida de cap tipus. Aquests missatges han anat calant en els consumidors que cada vegada creuen voler saber més del que creuen que en saben.
Per tant, el sector s’ha vist obligat a estar sempre a l’aguait per donar resposta a aquests atacs, però a més, a intentar explicar que l’activitat ramadera és una part important de el teixit econòmic i social europeu, i que és una peça fonamental per a el manteniment del paisatge, i a posar en context la informació disponible en matèria mediambiental. La ramaderia compleix una funció en el medi ambient i aquest és un missatge que hem de ser capaços de transmetre.
Tot això no vol dir que el sector sigui miop i no vegi que hi ha un camp de millora i que se’ns presenta un futur ple de reptes. El sector ramader-carni fa temps que ha emprès accions concretes convertir-se en un sector més sostenible en termes mediambientals i de salut.
Les interprofessionals del sector carni difonen de manera permanent informació que animi als productors per assegurar un model de producció sostenible, com per exemple, en l’execució de bones pràctiques en les explotacions i al llarg de la cadena de valor, en la prevenció de malalties animals, en la cura de l’entorn, en la seguretat dels treballadors i en la seguretat alimentària.
En el camp que s’ha avançat més és en matèria de benestar dels animals. Actualment existeixen referencials de benestar animal certificables, (alguns han estat impulsats des del propi sector, en particular des de les interprofessionals).
El sector és el primer interessat a divulgar i implementar estratègies que donin resposta a les demandes dels consumidors en termes de benestar animal, ús d’antibiòtics, reducció de el malbaratament d’aliments, emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc. Tot això ha d’anar acompanyat d’estratègies de comunicació que posin en coneixement de la societat el paper veritable de la ramaderia i la indústria càrnia.
Finalment: Per què en els cartells de promoció de la política De la Granja a la Taula …? No apareix cap animal?
La pregunta és per què van treure els animals d’aquests cartells? En altres versions apareixia una gallina. Si ens fixem en alguns fullets de la F2F strategy, veiem que per l’única cosa que apareix algun producte d’origen animal és per exemplificar els casos de “mala alimentació”. Apareix una hamburguesa juntament amb un missatge que diu que el 2017 a la UE van morir 950.000 a causa d’una alimentació poc saludable!
Jo em pregunto per què no apareix un pastís, amb els seus greixos hidrogenats i les seves enormes proporcions de sucre ?, Per què no apareix una bossa de patates xips, amb tot el seu oli i la seva sal? … És que es tracta de productes ” més saludables “que una hamburguesa o un fuet?
Al meu entendre, i la de molts experts en nutrició, una alimentació basada en enciams i quinoa no és el més saludable del món per la manca de nutrients que no s’obtenen a través de vegetals. Però és una missió molt difícil transmetre el missatge que la millor alimentació és una alimentació variada. Que per què no apareix cap icona relativa a l’activitat ramadera? No tinc una resposta
