El bloqueig de l’estret d’Ormuz, derivat del conflicte a l’Iran, provoca un dèficit important de fertilitzants nitrogenats, essencials per a la producció agrícola a nivell global. Aquest punt estratègic concentra aproximadament un terç del comerç mundial d’aquests compostos, cosa que ha generat una preocupació creixent sobre l’impacte en la seguretat alimentària.
La situació es podria traduir en una reducció significativa de la producció d’aliments a escala mundial, amb una incidència especial en regions vulnerables com l’Àfrica.
Davant aquest escenari, el sector veterinari europeu impulsa un canvi estructural cap a sistemes agroalimentaris més resilients, basats en la bioeconomia circular. Aquest enfocament proposa reduir la dependència de fertilitzants sintètics –lligats a combustibles fòssils– i prioritzar l’aprofitament de nutrients presents en residus orgànics, com fems, purins i subproductes animals.
Impuls a la recuperació de nutrients i fertilització orgànica
La valoració de subproductes ramaders i altres residus orgànics es posiciona com una solució estratègica. A Espanya, l’aplicació de tecnologies de recuperació de nitrogen (RENURE) permetria obtenir entre 200.000 i 400.000 tones anuals i reduir significativament la dependència de fertilitzants importats.
Aquest model converteix els residus en recursos, permetent la producció local de fertilitzants orgànics i biogàs, i reforçant la sostenibilitat del sistema agroalimentari dins el marc de leconomia circular.
Ramaderia, clau en la sostenibilitat del sistema alimentari
La ramaderia adquireix un paper essencial no només com a font de proteïna, sinó també com a element clau en la fertilització orgànica dels cultius. La gestió correcta de residus ramaders permet transformar un repte ambiental en una oportunitat econòmica.
Així mateix, els professionals veterinaris tenen un paper fonamental en la seguretat de la cadena alimentària, garantint el control de riscos sanitaris i la bioseguretat en l’ús de subproductes animals.
Sòls degradats i necessitat urgent de matèria orgànica
El context actual s?agreuja per l?estat dels sòls a Europa, on al voltant del 60% presenta signes de degradació. La reincorporació de matèria orgànica, a través de fems i residus, es posiciona com una de les solucions més eficaces per restaurar la fertilitat, millorar la productivitat i augmentar la capacitat de captura de carboni.
Cap a sistemes alimentaris més resilients
La crisi actual evidencia la vulnerabilitat d’un model dependent d’insums externs i combustibles fòssils. La transició cap a sistemes descentralitzats, recolzats a la producció local de fertilitzants i energies renovables com l’hidrogen verd, es planteja com una via clau per garantir la seguretat alimentària a llarg termini.
