La indústria càrnia, cada vegada més conscienciada contra el malbaratament alimentari

El sector carni juga un paper fonamental a l’hora de reduir el malbaratament alimentari, un problema que afecta tota la cadena de valor. Segons es desprèn de les dades del Panell del Rebuig Alimentari a les Llars Espanyoles, elaborat pel Ministeri d’Agricultura Ramaderia i Pesca i publicat el 22 de setembre de 2020 basat en dades de 2019, les empreses espanyoles de la indústria alimentària estan cada vegada més conscienciades de l’impacte que suposa en termes econòmics, socials i mediambientals, el malbaratament d’aliments, i la necessitat de frenar-lo.

 

Així, prop d’un 71% disposa d’una estratègica interna definida per lluitar contra el malbaratament alimentari, un 61% promou bones pràctiques destinades a la prevenció o reducció en origen de el malbaratament, i un 51% promou accions conjuntes amb els seus proveïdors per reduir-lo.

 

Aquest mateix estudi quantifica que el 2019 es van llançar a les escombraries 1.352.000 de kg / l d’aliments i begudes (un 4,7% dels aliments que comprem), dels quals 1.146 milions corresponen a productes sense elaborar i 206 milions a plats cuinats. Pel que fa a 2018, s’han desaprofitat més productes sense elaborar (principalment fruites, hortalisses i verdures), però ha baixat el malbaratament de plats cuinats (en major mesura llegums, sopes, cremes i purés, i plats de carn i arròs).

José Friguls, president d’ANAFRIC, valora les dades del Panell i apunta que “les empreses espanyoles de la indústria alimentària, especialment les de el sector carni, estan cada vegada més conscienciades de l’impacte que suposa en termes econòmics, socials i mediambientals, el malbaratament d’aliments, i la necessitat de frenar-lo. Per això estem sempre treballant en nom d’una major conscienciació en el sector, perquè el malbaratament, és contaminació i un maltractament a l’planeta, cosa que no podem consentir “.

 

Qui malgasta més?

  • A prop de 8 de cada 10 llars espanyoles reconeix desaprofitar aliments, on destaquen les llars familiars amb parelles de fins a 49 anys, amb fills petits o d’edat mitjana. Per la seva banda, no malgasten aliments les llars de parelles joves sense fills o les persones jubilades.
  • La renda és un altre factor que influeix en el malbaratament alimentari, de tal manera que les famílies de classe baixa i mitjana-baixa són les que menys malgasten, mentre que les classes de nivell socioeconòmic més alt gestionen pitjor els aliments a la llar.

 

La revista científica internacional ‘Nutrients’ també ha arribat a la mateixa conclusió. Les verdures i hortalisses (12%), els precuinats (10%), els cereals i derivats (10%), els olis i els greixos (10%) i els llegums (10%), van ser els grups d’aliments i begudes que van contribuir en major mesura a generar malbaratament de menjar.

 

Col·laboradors