Un estudi publicat per la Comissió Europea xifra en 28.300 milions d’euros anuals les pèrdues que els fenòmens climàtics provoquen actualment a les explotacions agrícoles i ramaderes de la UE. La sequera, l’estrès tèrmic, la disponibilitat d’aigua i l’encariment de l’alimentació animal situen la ramaderia entre les activitats que hauran de reforçar la seva capacitat d’adaptació.
El canvi climàtic ja està tenint conseqüències econòmiques directes sobre l’agricultura i la ramaderia europees. L’augment de les temperatures, les sequeres, l’escassetat d’aigua i els episodis meteorològics extrems estan modificant les condicions en què treballen les explotacions i augmentant la seva exposició a nous riscos.
Així ho posa de manifest l’estudi Study on climate change adaptation in agriculture in the EU, with a focus on water management, elaborat per a la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea.
L’informe estima que els fenòmens climàtics adversos provoquen actualment pèrdues d’uns 28.300 milions d’euros anuals a les explotacions agrícoles i ramaderes de la Unió Europea i adverteix que aquest impacte econòmic continuarà augmentant si no es reforcen les mesures d’adaptació.
Per a ANAFRIC, l’estudi resulta especialment rellevant perquè evidencia que la ramaderia és una de les activitats que ha d’afrontar directament les conseqüències del canvi climàtic. Temperatures més elevades i períodes prolongats de sequera repercuteixen sobre el benestar dels animals, la disponibilitat d’aigua i pastures, la producció de farratges i els costos d’alimentació de les explotacions.
L’estrès tèrmic, un nou repte per a les explotacions ramaderes
Un dels principals problemes assenyalats per l’estudi és l’estrès tèrmic que pateixen els animals durant els períodes de temperatures elevades.
La Comissió Europea identifica diferents mesures d’adaptació per a les explotacions ramaderes, entre les quals hi ha millorar la ventilació de les instal·lacions, proporcionar zones d’ombra, garantir una disponibilitat suficient d’aigua, adaptar els horaris d’alimentació i pasturatge, modificar determinades estratègies nutricionals o seleccionar animals i races amb una major tolerància a la calor.
En el cas concret del boví de llet, l’estudi permet quantificar l’impacte: les altes temperatures poden reduir entre 1,5 i 2,5 kg diaris la producció de llet per vaca, generant importants pèrdues econòmiques durant els episodis d’estrès tèrmic.
Tot i que l’informe no proporciona una estimació equivalent sobre la reducció del rendiment del boví de carn, sí que planteja mesures específiques per al conjunt de la ramaderia que posen de manifest la necessitat de preparar les explotacions per a unes condicions climàtiques cada vegada més exigents.
La sequera també repercuteix en el cost d’alimentar el bestiar
Un dels efectes que afecta directament les explotacions ramaderes és la menor disponibilitat de matèries primeres destinades a l’alimentació animal.
Les sequeres i la reducció de les precipitacions repercuteixen en la producció de farratges i cultius destinats a l’alimentació del bestiar. L’estudi assenyala, per exemple, que les menors produccions de blat de moro provocades per la sequera al sud i l’est d’Europa poden generar increments d’entre un 10% i un 15% en el preu de l’ensitjat.
Un increment especialment significatiu per a un sector en què l’alimentació constitueix un dels principals costos de producció.
Davant d’aquesta situació, l’estudi planteja la necessitat de diversificar les fonts d’alimentació animal i estudiar cultius amb una major capacitat d’adaptació a condicions d’escassetat hídrica.
Entre les alternatives analitzades apareix el sorgo, el cultiu del qual a la Unió Europea va augmentar un 34% entre 2023 i 2024. En condicions de precipitacions limitades, pot produir un 72,3% més de biomassa fresca i un 43% més de matèria seca que el blat de moro, tot i que el mateix informe adverteix que la seva rendibilitat i conveniència depenen de les condicions específiques de cada explotació.
Aigua, ombra i adaptació de les instal·lacions
La disponibilitat d’aigua constitueix un altre dels grans desafiaments per a la ramaderia davant l’increment de les temperatures i la major freqüència de les sequeres.
L’informe recomana augmentar i millorar els punts d’aigua a les zones de pasturatge, garantir-ne la disponibilitat durant els episodis de calor i adaptar les instal·lacions per reduir l’estrès tèrmic.
Però aquestes mesures també requereixen inversions.
La instal·lació de sistemes d’ombreig pot situar-se entre 80 i 120 euros per metre quadrat, mentre que incorporar nous punts d’aigua a les zones de pasturatge pot representar al voltant de 1.000 euros per abeurador. A això s’hi sumen possibles inversions en ventilació, instal·lacions, maneig o alimentació.
El mateix estudi considera, però, que proporcionar ombra al bestiar constitueix una mesura altament efectiva davant l’estrès tèrmic i pot generar beneficis relacionats amb la producció, la fertilitat, la salut i una reducció de la mortalitat animal.
Més de 300 mesures per adaptar l’agricultura i la ramaderia
L’estudi identifica més de 300 pràctiques i estratègies d’adaptació davant el canvi climàtic.
En l’àmbit ramader s’hi inclouen actuacions com la selecció de races amb major tolerància tèrmica, la diversificació dels recursos farratgers, la creació de reserves d’aliment, l’adaptació del pasturatge, la millora de les instal·lacions ramaderes i una utilització més eficient de l’aigua.
El document adverteix, a més, que moltes de les actuacions realitzades fins ara continuen tenint un caràcter reactiu, destinades fonamentalment a respondre als efectes immediats de sequeres, onades de calor o altres episodis extrems. El repte serà avançar cap a estratègies d’adaptació i resiliència a llarg termini.
Adaptar la ramaderia també significa garantir-ne el futur
L’estudi calcula, de manera orientativa, que estendre les mesures d’adaptació al conjunt de l’agricultura europea podria requerir inversions d’uns 10.000 milions d’euros anuals. Una xifra que s’ha de posar en relació amb els 28.300 milions d’euros que ja es perden cada any com a conseqüència dels fenòmens climàtics.
Per a ANAFRIC, aquestes dades evidencien la necessitat que les polítiques europees davant el canvi climàtic no es limitin a exigir transformacions al sector ramader, sinó que facilitin els recursos necessaris perquè les explotacions puguin adaptar-s’hi.
Garantir l’accés a l’aigua, disposar d’aliments suficients per als animals, adaptar instal·lacions i sistemes de pasturatge, protegir el benestar animal i mantenir la viabilitat econòmica de les explotacions seran qüestions cada vegada més importants.
L’adaptació de la ramaderia al canvi climàtic no és únicament un repte mediambiental. És també una qüestió de competitivitat, seguretat alimentària, benestar animal i manteniment de l’activitat econòmica i social al medi rural.
