La Comunitat de Madrid ha iniciat el procediment per declarar la transhumància com a Bé d’Interès Cultural (BIC) a la categoria de Patrimoni Immaterial, amb l’objectiu de preservar una pràctica ramadera tradicional clau en la història del sector primari.
Aquesta iniciativa reconeix el valor històric, ambiental i social de la transhumància, un sistema basat en el desplaçament estacional del bestiar entre pastures dhivern i estiu que ha contribuït durant segles al desenvolupament econòmic ia la configuració del territori.
Un llegat ramader amb segles d’història
La transhumància té les seves arrels a la prehistòria de la Península Ibèrica, encara que va assolir la seva màxima esplendor durant l’Edat Mitjana amb la creació de Honrado Concejo de la Mesta el 1273, institució que va regular aquesta activitat i va consolidar el seu paper a l’economia.
En el cas de Madrid, la seva ubicació estratègica la va convertir en un punt clau a les rutes ramaderes que connectaven el nord i el sud peninsular. D’aquest trànsit en van néixer infraestructures com les canyades reials, que encara avui formen part del patrimoni rural.
L’auge de la transhumància es va produir entre els segles XVI i XVII, impulsat pel comerç de llana, mentre que el seu declivi va començar al segle XVIII i es va accentuar amb la industrialització i el progressiu abandonament del medi rural.
Una pràctica viva amb beneficis ambientals
Encara que la transhumància tradicional de llarg recorregut és avui menys freqüent, a la Comunitat de Madrid es mantenen formes adaptades com la transterminància, especialment en zones de muntanya com la Serra de Guadarrama o la Serra Nord.
Aquestes pràctiques continuen exercint un paper rellevant en la gestió sostenible del territori. Entre els beneficis destaquen la prevenció d’incendis forestals, el manteniment dels ecosistemes i la conservació de la biodiversitat.
A més, la transhumància conserva un important valor cultural, reflectit en tradicions, coneixements transmesos entre generacions, gastronomia i elements patrimonials com ara vies pecuàries, abeuradors o construccions tradicionals.
Protecció i futur del sector
L’obertura de l’expedient per declarar-lo com a Bé d’Interès Cultural suposa un pas important per garantir la conservació d’aquesta pràctica ramadera i posar en valor la seva contribució a l’equilibri territorial i al desenvolupament rural.
Des d’ANAFRIC, es valoren positivament aquest tipus d’iniciatives que ajuden a preservar les tradicions ramaderes, fonamentals per al manteniment del sector carni, la sostenibilitat del medi rural i la conservació del patrimoni cultural lligat a la producció alimentària.
